de la meva agenda

A Aina caminem cantant

Els monitors i les monitores engresquen el més quotidià d’unes colònies

Creat:

Actualitzat:

Si els cants desapareguessin de les colònies, les metes de l’horitzó serien un desert. El més greu és que en una casa tan gran com AINA em sentiria orfe. Les Colònies Populars de Canillo nasqueren, l’estiu de 1976, amb l’himne de la monitora Rosa Duró: “El cel és blau / hi ha quatre núvols... Hem de seguir el camí com a persones / com a éssers humans”. Cada estiu AINA publica un cançoner, que és el millor record que s’emporten els ainistes a la motxilla quan tornen a casa. Els monitors poetes creen la lletra, que fa joc amb el centre d’interès. Els monitors músics hi posen les notes. Ho sap tothom: AINA caminem cantant.

“El nostre món no està per cançons”, diuen veus desafortunades. Estem vivint moments convulsos que impedeixen que la riquesa interior dels infants, com diu Montessori, emergeixi per al seu creixement i per al benestar social. Les cicatrius d’un bullying a l’escola que llegeixo en la mirada d’una nena em treu hores de son. A més, em porten un pes feixuc psicològic mentre reso a la meva Confident que cap infant pateixi un assetjament a cap ainista. La convivència és l’estri vertebral de l’educació en el lleure d’AINA. El problema rau que la proximitat entre els membres de la patrulla duu alguns a taquiner els companys. Els adults hem encomanat les ambicions, les ganes de triomfar, els nervis..., tot allò que duu a l’individualisme i posa pals a les rodes a les relacions humanes. Nombrosos infants han deixat de percebre les coses que els fan feliços.

El monitor Roc Tarruell, poeta i músic, creador de l’Himne 2022 JUMANJI, denuncia la greu injustícia que els 750 infants i adolescents de colònies i els nois i les noies dels campaments Caina i Tamarros han cantat en el primer i segon torn que acaba aquest diumenge:

“Hi ha bèsties perilloses / lleons caçadors / plantes verinoses / què em depararà el futur? No ho sé”.

AINA és muntanya per viure: “Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre...”. AINA és viure per cantar: “Dansarem! Cantarem la nostra joia per tot arreu...”. Els monitors i les monitores engresquen el més quotidià d’unes colònies com són els serveis de rentar el plat, escombrar, netejar el riu fins al més sublim, que és gua-nyar cims i llacs cantant l’himne Jumanji : “Sigues fort i posa’t bé el fulard / pujarem dalt de cims i de llacs / i quan faci fred farem un foc gegant...”.

AINA és viure per cantar. El cançoner que l’equip responsable del taller de cants treballa durant el torn de colònies obre els ulls dels infants a les coses boniques de la vida: els pitxers, les gencianes, les gavernes i també el pèl moixí: “Cal que neixin flors a cada instant”, ens ensenyà el Llach. Acaronem les aigües cristal·lines de les fonts: “Si vols aigua ben fresca / a la font has d’anar...”. Trobem la felicitat no sols al cim, també la vivim en el camí amb les seves tarteres: “Fent camí per la vida / ens tocarà menjar la pols...”. Embolcallats per la nit en les acampades ens emmirallem en les estrelles: “No has comptat mai les estrelles / quan la nit estén el vel / elles fan les nits més belles / quan llueixen en el cel”. Sant Agustí va dir: “Qui canta, prega dues vegades!”. Cantem per beneir la taula, cantem en arribar al cim per donar “gràcies de tanta bellesa”, cantem en la bona nit després de la llegenda del mossèn i cantem per als pares, les mares, per als fidels dels diumenges a l’església de Sant Serni: “Pau, Senyor, dalt del cel i la terra...” “Vull ser lliure ara mateix… Vull justícia…”.

Gràcies als cants ens plantegem altres maneres d’entendre l’amistat, ens preguntem com som i com hem de fer les coses, ens fan mirar endavant i escoltem l’amic que ens assenyala el camí a seguir. Ho canten els ainistes Jumanji: Jo vull trobar la resposta / em cal ser valent i ferotge / i si juguem tots junts i cantem ben fort / al final podrem sortir / Jo vull sortir de Jumanj / Això és tot el que vull”.

El cançoner amb les 281 cançons és la gavernera de la Mare de Déu de Meritxell que floreix tots els dies de l’any, també com diu la llegenda: “lo sis de gener enmig d’una gran nevada”.

Gràcies a la generositat d’Andbank, els ainistes que tanquen el segon torn de colònies escamparan les cançons a les seves famílies, a les escoles, a tot el país.

El Roger em diu: “Mossèn, cantes molt malament!”. Tens tota la raó, Roger. Però Déu només mira l’interior del cor. Les cançons són el llenguatge del nostre cor que es diu: compartir, gaudir, cantar.

Encara agafats de la mà amb el cant de l’Hora dels adeus confio a la mainada que enyoraré: “Enhorabona, nens i nenes, canteu i feu cantar”. “Sense cançons, la vida seria un error”, va escriure Nietzche. I amb el vostre cant endolciu els anys dels vostres padrins i padrines.

tracking