.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Comerç d'éssers humans

Cada any milers d’homes, dones i nens cauen en mans de traficants
Actualitzada 29/07/2022 a les 06:14
L’any 2013 l’Assemblea General de l’ONU va decretar el 30 de juliol com el Dia Mundial contra el Tràfic de Persones, amb la clara intenció de conscienciar les persones, i sobretot els governs, sobre la greu problemàtica que ha implicat l’expansió d’aquest delicte a nivell mundial.

El tràfic de persones és una greu violació dels drets humans. Cada any milers d’homes, dones i nens cauen en mans de traficants, en els seus propis països i a l’estranger. Pràcticament tots els països del món estan afectats pel tràfic, ja sigui com a país d’origen, trànsit o destinació de les víctimes. L’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), com a garant de la Convenció contra el Crim Organitzat Transnacional i els Protocols sobre aquest tema, assisteix els Estats en l’aplicació del Protocol per a Prevenir, Reprimir i Sancionar el Tràfic.

Aquest delicte representa l’activitat criminal que més guanys genera anualment. Es calcula que els tractants aconsegueixen obtenir aproximadament 150.000 milions de dòlars, producte de la comercialització de nens, nenes, adolescents, homes i dones, que contemplen l’esclavitud sexual, el treball forçós, la mendicitat, el matrimoni servil o servitud i l’extracció il·legal d’òrgans. Així, el tràfic de persones és el tercer negoci il·lícit més lucratiu després del tràfic de drogues i d’armes.

El delicte és complex i dinàmic, i pren lloc en una gran varietat de contextos i és difícil de detectar. Un dels majors reptes a l’hora de desenvolupar respostes contra el tràfic de persones i mesurar el seu impacte és la falta de dades fiables. Les xifres al voltant del tràfic de persones varien any rere any, la quantitat de víctimes també ho fa.

El fet que hi hagi moltes classes de tràfic de persones dona lloc al fet que no existeixi tampoc un perfil únic, típic, de la víctima d’aquest delicte. S’estima que aproximadament el 30% de les víctimes del tràfic de persones són nens i l’altre 69% són dones i nenes. Els primers en la majoria dels casos s’usen per a fer treballs forçosos en situacions precàries, mentre que les dones i nenes són explotades sexualment des de molt primerenca edat. A Amèrica del Sud, la gran majoria de les víctimes de tràfic també són dones que comprenen també un 70% de totes les víctimes.

Els principals factors de risc als quals estan exposades les víctimes són, principalment, l’econòmic, el social i el cultural. Els alts índex de pobresa, el context violent en què viuen i la seva fràgil autoestima, la manca de coneixement i accés a l’educació i informació, augmenten de forma exponencial la possibilitat de ser víctima d’aquest delicte.

Cooperand forma part de La Red Departamental de la Trata y Tráfico de personas a Bolívia, país en el qual treballa de forma més directa i col·labora en l’acollida i cura de nenes, joves, adolescents i dones que han estat víctimes de tràfic. Especialment menors que han estat comprades i venudes per xarxes que es lucren d’aquesta esgarrifosa activitat.

Algunes de les menors de les quals Cooperand, amb el suport d’Andorra, té cura de forma molt propera des de fa més de 20 anys provenen del tràfic. Per múltiples causes, com denuncies, rescat per part de les autoritats, treball de diverses institucions locals com la Defensoría de la Niñez o La Red Departamental de Trata y Tráfico, aquestes menors explotades són ingressades en llars d’acollida on reben la tutela legal i s’inicien els tràmits i el treball de les assistents socials, psicòlogues i psicopedagogues per ser ateses amb urgència activant el protocol d’arribada de menor víctima de tràfic. Cooperand atén amb el seu equip de teràpia més de 80 nenes i adolescents setmanalment provinents d’abús, tràfic i explotació i assisteix un centenar d’infants, joves i dones que han estat víctimes de tràfic, explotació, violència de gènere, sexual i intrafamiliar.

Els esforços per abordar el tràfic de persones exigeixen un enfocament de múltiples organismes, que implica una estreta coordinació entre els organismes governamentals pertinents i les organitzacions internacionals i nacionals en un ampli espectre d’activitats que abasten la justícia penal, el compromís judicial, els drets humans i el desenvolupament.

Gran part d’Andorra està implicada. El Govern amb projectes de cooperació al desenvolupament, empreses familiars amb ajudes a programes, madrines i famílies que apadrinen aquestes menors i contribueixen amb la seva educació i benestar, particulars amb donacions, beques escolars i alimentàries i més de 300 voluntaris ofereixen i han ofert suport a milers de menors, joves i dones que han patit algun tipus de violència, extorsió, perversió o marginalitat per la seva condició.

Hem aconseguit, amb la sensibilitat i la solidaritat d’un país amb una població que no supera les 80.000 persones, millorar la vida de més de 380.000 beneficiaris en situació de vulnerabilitat en aquests vint anys de treball centrats en l’educació, alimentació, la salut física i mental d’infants, joves i dones en llars, barris i escoles a zones marginals en risc i extrema pobresa.

No és increïble la feina que es pot aconseguir si cadascú aporta un petit gest en forma de recurs econòmic, material, i/o humà? No és un deure ètic moure’s per contribuir a millorar la vida d’altres persones que malviuen en situació de pobresa?

Tots podem millorar vides de forma directa o indirecta, oferint donacions, temps, treball i dedicació. Tothom pot enrolar-se en el món de la cooperació i el voluntariat d’alguna forma. Una dedicació que només neix del cor i que aporta un benestar difícil de quantificar.

No es tracta de reaccionar davant el que succeeix, sinó de ser agent de canvi. La primera és una actitud reactiva, la segona, proactiva. L’individualisme no deixa satisfet ningú, la satisfacció prové d’alinear els objectius personals amb els beneficis socials. Sens dubte, el sentit de la nostra vida ve determinat pels canvis que provoquem en la vida dels altres.

És necessari comprometre’s amb una fi honrosa, amb alguna cosa que engrandeixi les nostres petites vides per donar així sentit a la nostra existència. És de sentit comú: en funció del que aportes, així reps.

Per tant, necessitem practicar més el despreniment per aprendre a compartir amb altres persones que possiblement mai arribem a conèixer. No oblidem que les coses petites tenen un gran impacte!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts