En el fons soc bastant superficial

La Nit del 24 de desembre del 1922, Papà Noel en el seu trineu portava al món com a regal de Nadal Ava Gardner, l’actriu que anys més tard pronunciaria la frase que dona nom a l’article.

Tenim moltes peces per encaixar i poques línies per narrar-ho tot; un veritable trencaclosques. A veure com ens en sortim. Per una banda tenim a la mateixa Ava i per l’altra a Ernest Hemingway, que definiria l’Ava Gardner com “l’animal més bell del món”; no tenia pas mal gust l’escriptor d’Illinois! Però apareixeran altres personatges. Anem a pams!

L’any passat Tossa de Mar commemorava el 70 aniversari del rodatge de Pandora i l’holandès errant, que situaria la població de la comarca de la Selva en el mapa turístic internacional. L’any 1998 s’immortalitzaria aquella estada l’any 50 de l’actriu de Hollywood amb una estàtua de bronze de la mateixa Ava a tamany natural, creada per l’artista gironí Ció Abellí i erigida en un mirador de la localitat.

Mai no en tenim prou de parlar d’aquella actriu de bellesa enlluernadora que feia anar els homes de corcoll. Més d’un perdia els papers, com ara Frank Sinatra, que va venir volant dels Estats Units a la Costa Brava al saber que el seu carinyet coquetejava amb un torero català que anava de seductor i que interpretava el matador de toros Juan Montalvo a la pel·lícula. Aquest diestro no era un altre que Mario Cabré, de qui deien que escrivia poesia al temps que proclamava als quatre vents: “Soc torero i català, cosa que equival a ser dues vegades torero.” Ole, quin artistàs! Al marge de dir que havia mantingut un idil·li amb la Gardner, presumia d’haver tingut aventures amoroses amb l’Yvonne De Carlo i amb Irene Papas entre moltes d’altres; discret com ell solet! No m’estranya que Hemingway, reconegut amant de la tauromàquia però gens carallot digués contínuament: “Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.”

L’Ava Gardner, que acostumava a dir d’ella mateixa que “en el fons, soc bastant superficial”, es casaria tres vegades amb famosos alhora que tenia infinitat d’afers sentimentals amb d’altres cantamanyanes. Si l’any passat ja vaig explicar l’anècdota del Frank Sinatra, aquesta vegada em limitaré a explicar alguna xafarderia, com per exemple aquella del vanitós i xulesc Luis Miguel Dominguín, qui l’any 54 presentaria Hemingway a l’Ava, ingressada en una clínica de Madrid a causa d’un còlic nefrític. Per cert, deixeu-me dir que una de les pedres expulsades del ronyó de l’Ava la lluiria l’escriptor durant anys penjada al coll. Sembla que el fatxenda del Dominguín després de fer l’amor per primera vegada amb l’Ava es va vestir a correcuita i ella li va preguntar: “Però, on vas tan de pressa?”. “A explicar-ho als amics; no s’ho creuran!”. Quin fantasma, Déu meu! I es diu també que arran d’aquesta bretolada, el Generalísimo Franco, “por la gracia de Dios”, es va cabrejar molt a l’assabentar-se de les fanfarronades de qui en aquell moment era considerat el millor matador de toros i l’ídol del dictador. Amb el pas dels anys, fer el que va fer el maestro aquell any 53 amb l’Ava se’n diria fer un dominguín.

I com que sempre surto parlant de París, no voldria acabar aquestes ratlles sense citar una altra frase de Hemingway: “Si tens la sort d’haver viscut a París de jove, París t’acompanyarà la resta de la teva vida vagis on vagis.”

*Josep Maria Escribano Casaldàliga, Director artístic de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella