Escrutini

Ahir, si les coses haguessin anat d’una altra manera, s’hauria d’haver votat a l’Aran, a l’Alta Ribagorça, als dos Pallars, a l’Alt Urgell i a la Cerdanya si volien Jocs d’Hivern. I, de manera subsidiària, si al Solsonès, al Berguedà i al Ripollès hi tenien algun inconvinent en què es fessin per repartir-hi alguna engruna d’inversió. És molt difícil trobar un rosari de despropòsits i situacions ridícules com les que ha generat aquesta candidatura no nata. Només el desconcert ambiental, les pressions dels lobbies, la manca d’idees i de projectes i, en definitiva, la política de la mediocricràcia ha permès aquest sainet. Ahir, si les coses haguessin anat d’una altra manera, els conselleres responsables haurien sortit a donar-se cops al pit mentre deien que havia guanyat el sí per un marge estret però còmode —qui, sinó els dissidents, els reaccionaris, els carlinots i els desinformats podrien haver-s’hi oposat? Probablement no s’hagi acabat la comèdia, encara, i es guardin uns cartutxos per intentar reviscolar un mort que, amb aquesta caloreta, ja comença a emetre humors mefítics. I en un calaix ben amagadet, una de les qüestions de les que no se n’han parlat prou: l’exclusió d’Andorra de qualsevol dels escenaris organitzatius (molts d’ells absurds) que ha plantejat una candidatura que feia aigües per totes bandes buscant una entesa impossible amb l’Aragó. Esperem que el futur delegat de la Generalitat a les Valls Neutres pugui explicar, algun dia que estigui de bon humor, perquè s’ha volgut menystenir i negligir un país amb un potencial d’instal·lacions, organitzatiu i de prestigi internacional com el d’Andorra (una altra cosa és que a Andorra li anés bé de jugar-hi). Va, que ens ho expliquin.