Democràcies i autocràcies

Segons el butlletí de Idealista News, no hi ha dubte que aquí vivim en una democràcia. Ara bé, en quina mena de democràcia, millor que ho decideixi l’amable lector. Això ve a tomb perquè a un sistema polític és difícil prendre-li la mesura justa, ja que són molts els aspectes que els conformen. Des de la legislació vigent fins a la tradició cultural, per exemple. Per això, per poder-los classificar, els científics de la revista digital Our World in Data, els han reduït a quatre tipus. Aquests són: les democràcies liberals, les democràcies electorals, les autocràcies electorals i les autocràcies tancades. Entre aquests quatre tipus es pot triar on està el nostre. Anem a pams. Les democràcies liberals són aquelles on els poders judicial i legislatiu controlen al cap de l’executiu, vigilen l'estat de dret i vetllen pel manteniment de les llibertats individuals. A les democràcies electorals se celebren eleccions on participen els partits, sent en principi lliures i justes, d’on surt un executiu, i gaudeixen de llibertats democràtiques institucionals com el dret de vot, les eleccions transparents i la llibertat d’expressió. En canvi, a les autocràcies electorals també se celebren eleccions, però amanides. Tant és així que ni tan sols arriben als mínims exigibles democràticament. Són les eleccions conegudes com “a la búlgara”, on el líder sempre guanya per més d’un 90%. Finalment, a les autocràcies tancades ni se celebren eleccions ni se les espera... L’estudi explica que dels 179 països actuals, només 34 poden considerar-se democràcies liberals. La resta es classifiquen en 55 democràcies electorals, 60 autocràcies electorals i 30 (trenta!) autocràcies tancades. Traslladat a xifres poblacionals, les dades són demolidores, en el sentit que només el 29% de la població mundial viu en una democràcia. La resta, el 71% viuen sota un règim autocràtic. El que és el punt més àlgid autocràtic dels darrers 30 anys. Per tant, mirant cap a les properes eleccions italianes, on l’extrema dreta té tots els números de guanyar-les, es confirmaria aquesta tendència. I és que la dreta, les dretes, ho fan molt bé comunicant. I l’esquerra, les esquerres, no les haurien de menystenir, ans al contrari. Són gent molt preparada i fa molts anys que carden la seva llana.