.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Paraula i vida

Aprenents

Actualitzada 24/07/2022 a les 06:43
L’Evangeli ens diu que els deixebles, després de veure com Jesús pregava, li demanen que els ensenyi una pregària com Joan Baptista va fer-ho amb els seus propis deixebles. Probablement, tenir una pregària pròpia, donada pel mestre, era com un signe d’identitat, com una forma de distinció davant altres grups religiosos de l’època.

Els deixebles observaven en el Senyor una manera diferent de pregar. Justament, la petició arriba després de veure’l pregar. No es tractava únicament de tenir una oració que els identifiqués com a deixebles del rabí de Natzaret, sinó d’aprendre a pregar com Ell ho feia. La tradició jueva els havia transmès una riquesa d’oracions i textos per realitzar la seva pregària, però ells descobrien en Jesús una manera nova de pregar, és a dir, de relacionar-se amb Déu.

Aprendre a pregar és sempre una actitud fonamental de tot deixeble, sempre ens cal demanar al Senyor que ens ajudi a pregar, que ens ensenyi a fer-ho, perquè la pregària és quelcom que s’aprèn, i aquest aprenentatge dura tota la vida. Si consistís només a aprendre unes oracions, segurament diríem que aprenem a pregar en els primers anys de la nostra iniciació a la vida cristiana. Però quan descobrim que la pregària no consisteix només a repetir un text (com si es tractés únicament d’un exercici de memòria), sinó de la nostra manera de relacionar-nos amb Déu, és quan podem afirmar que sempre estem aprenent a pregar, i molt més quan hem d’anar assolint unes actituds com les que ens transmeten les petites paràboles que trobem després de la pregària del Pare nostre, com la insistència, la constància i la confiança.

Algunes d’aquestes actituds, els deixebles les havien observades també en el món jueu, en les pregàries fetes durant les diverses hores del dia i repetides de manera constant. Però la relació de Jesús amb Déu era allò que atreia aquells deixebles, una relació tan propera que l’anomenava Abbà (Pare), una manera de designar-lo que no fou exclusiva de Jesús, sinó que va ensenyar-nos a adreçar-nos-hi així, de tal forma que anava més enllà d’un pur tractament per dirigir-nos a Déu.

Quan Jesús comença la pregària dient “Pare nostre” ens ense-nya a relacionar-nos amb Déu, de manera familiar, de fills envers el Pare i de germans els uns dels altres, dues relacions on l’aprenentatge es fa cada dia.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts