No crec que sigui un tema de si estem més o menys controlats, ni que coneguin encara més les nostres dades a través d’un altre mecanisme, al cap i a la fi estem fitxats per tot arreu i només si vius fora del sistema pots evitar-te aquest control, i encara ni així. Dic això en relació a la nova polèmica suscitada per la decisió del comú d’Andorra la Vella d’implantar nous parquímetres que, segons lectura als mitjans de comunicació, només permetrà el pagament amb tarja bancària o mòbil prèvia descàrrega de l’aplicació corresponent. És a dir, que s’ha acabat poder buidar la xavalla de les nostres butxaques introduint-la en la màquina de les zones d’estacionament limitat. Segons les declaracions de les autoritats comunals, el raonament es basa en què tothom qui té cotxe té tarja i ja ningú entén un món sense mòbil intel·ligent per a tots els estrats socials i generacionals.
Que el comú doni per fet aquests dos paràmetres, des del meu punt de vista, és caure en una certa arbitrarietat que precisament una administració pública al servei de tots els seus ciutadans no es pot permetre. Ni tothom té tarja, ni qui la té en fa un ús homogeni; ni tothom qui té mòbil intel·ligent sap fer-lo anar al cent per cent o l’utilitza per més coses que telefonar. La grandesa d’una administració pública ha de ser la de garantir a l’administrat, primer de tot, que tingui tots els serveis i, segon, facilitar-li que pugui pagar-los com bonament li plagui amb el diner que porti, ja sigui de plàstic, digital o efectiu. I si no ho permet és que no és una bona administració pública en el sentit màxim de servei al ciutadà.