Història i psicologia per navegar pel futur

D’ençà de la irrupció de la COVID-19 estem presenciant un sobresalt constant des del vessant polític, econòmic i social. En dos anys hem viscut el confinament global de la població, l’assalt al Capitoli dels Estats Units com a colofó a la polèmica legislatura de D. Trump i evidenciant la divisió ideològica del país, la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin amb reminiscències de la Guerra Freda, o l’acceleració del cost de vida a ritmes no vistos en dècades. No sabem les conseqüències que tot això tindrà en el futur, però com deien els Scorpions en la seva icònica cançó Wind of Change, escoltem el vent dels canvis.

Paradoxalment, un bon punt de partida per imaginar el futur és mirar al passat. El filòsof d’origen espanyol George Santayana va dir: “Els que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo”. Com a societat que avança és cert que tractem de posar mecanismes per no repetir els grans errors històrics, com per exemple mitjançant la fundació de les Nacions Unides en finalitzar la Segona Guerra Mundial o amb l’abolició de l’esclavitud als Estats Units després de la guerra civil. Tot i així, si bé la història no es repeteix exactament, com a mínim sembla que rima. La problemàtica racial i ideològica continua ben viva als Estats Units, mentre que un nou conflicte bèl·lic està enfrontant (encara de forma indirecta) les grans potències militars del planeta. És difícil explicar per què seguim cometent els mateixos errors, però sabem que la resposta està en la mateixa condició humana.

Entendre per què actuem com actuem és el camp d’estudi de la psicologia, que precisament parteix de l’observació de conductes passades per preveure comportaments futurs. Amb aquesta informació, la psicologia pot ajudar les persones oferint-los eines per prendre millors decisions, tenir millors comportaments, o afrontar situacions de forma més positiva. I encara que sovint associem la psicologia a l’avaluació i el tractament de problemes de salut mental, les seves aplicacions són rellevants en molts més àmbits, com és el cas de les finances. Existeixen molts estudis sobre els factors tècnics que hi ha darrere dels moviments en els mercats financers, però la gran majoria no ofereixen una explicació completa en excloure la variable “persona”. La realitat és, però, que els inversors ens veiem influenciats per errors de percepció i biaixos emocionals que afecten negativament el nostre procés mental i ens allunyen de prendre les decisions més racionals o òptimes. Alguns d’aquests biaixos poden ser l’excés de confiança, la por del penediment (per acció o inacció), l’extrapolació del passat recent al futur, o l’associació de l’status quo amb una falsa sensació de se- guretat.

Sabent que l’evolució dels mercats financers és la suma de les decisions de tots els inversors, la psicologia ha de tenir, per tant, un impacte també a nivell agregat. Una prova és el patró cíclic en què es mouen les borses i que invalida l’“aquest cop és diferent” que se sent en períodes d’alces continuades. En termes estadístics, la prova la tenim en la distribució “no normal” dels rendiments, que presenta cues amples en ambdós costats (és a dir, els esdeveniments extrems succeeixen amb més freqüència del que seria esperable). Aquesta és la raó per la qual mentre els principals índexs borsaris han rendit històricament entre el 8% i 10% de mitjana anual, els rendiments en la majoria d’anys han estat considerablement superiors o inferiors. Igualment, les bombolles i subseqüent crash borsari només es poden explicar a través de l’exuberància i la histèria. Quan els inversors són molt optimistes tendeixen a pensar que tot pujarà per sempre i que no importa el preu que paguin, perquè sempre vindrà algú després que estarà disposat a pagar-ne més. Eventualment, però, les condicions econòmiques deceben i l’eufòria imperant dona pas a la realitat. La subseqüent caiguda de preus reforça el pessimisme creixent fent que la davallada continuï encara més enllà del que es podria esperar. És en aquest moment quan els inversors “més racionals” comencen a trobar les oportunitats, posen sòl a la caiguda, i inicien la recuperació. Però recordem que la història no es repeteix exactament, hi ha factors externs canviants i no tots els actius es comporten igual.

En conclusió, no hem de negligir les lliçons del passat ni l’impacte de la psicologia en la qualitat de les nostres decisions. Les finances conductuals són el marc teòric més prominent desenvolupat en finances des de la perspectiva de la psicologia. Ofereix un model per identificar els nostres biaixos cognitius i emocionals, així com els mecanismes per moderar-los i millorar les nostres decisions d’inversió. Tal com diu el reeixit inversor Peter Lynch, “l’òrgan més important per invertir no és el cervell (intel·ligència), sinó l’estómac (les emocions).”

* Joan Pericas, Analista financer de Fimarge