Pacte de rendes

El pacte de rendes torna a estar en boca dels responsables de domar la inflació galopant que empobreix tothom. Aquesta eina comporta tres premisses bàsiques. La primera, que els treballadors acceptin un increment del sou per sota de l’augment de la inflació. La segona, que els empresaris es comprometin a no igualar els preus dels seus articles o serveis amb el percentatge que li ha augmentat la inflació. La tercera, que el govern faci mans i mànigues per reformar el que faci falta per tal de compensar les butxaques, tant dels treballadors com dels empresaris, de les conseqüències de la pujada de preus actual. Tot esperant, és clar, que tornin temps millors i que el mercat torni a ser una bassa d’oli.

La seva finalitat última seria aturar aquesta espiral d’augment de preus, que, com un peix que es mossega la cua, l’ha produïda l’encariment de l’energia. Es tracta, doncs, de posar-se d’acord entre tots. De fer un pacte social. Perquè si els sous pugen al mateix ritme que la inflació, si les empreses han d’apujar preus perquè els surt més car el que produeixen, la inflació creixerà fins a l’infinit i més enllà.

Un pacte així no deixa de ser un somni humit per a alguns. Qui no ha somiat que un dia tothom mirés de fer les coses de manera diferent. Però que només funciona si es fa de cop, sense excepcions, d’un dia per l’altre. Una mica com els primers dies del confinament dur. Algú se’n recorda? Aquella sensació de món nou, per estrenar, amb noves normes, noves esperances, nous objectius.

En realitat, s’aconsegueixi o no, el fet de parlar-ne, de negociar-ho, fa del pacte de rendes un experiment per a altres tipus de pacte. Perquè en caldran alguns més per fer front als reptes de l’emergència climàtica, la crisi energètica, els moviments migratoris, les noves epidèmies, l’augment dels totalitarismes o la militarització a les portes.

Ara bé, segons l’opinió del qui escriu, el primer pacte seria trobar senyals, temes, entorns, iniciatives i relats que ens treguin d’aquesta mena de núvol gris que ens encercla. Pactar fugir dels auguris nefastos, que, no per ser certs, cal posar en primera fila. En definitiva, pactar un canvi social d’actitud enfront de la vida. Perquè sempre ha estat així, ja se sap que la vida és un risc que s’ha d’assumir.