Diversificar l'economia (I)

Des del 2009, l’estratègia per diversificar l’economia s’ha fet a través de fer lleis obertes a la inversió estrangera i negociant amb la UE l’entrada al mercat únic. No obstant això, l’estratègia no s’ha acompanyat d’una política econòmica coherent. Es negocien acords internacionals per esdevenir Liechtenstein, fent polítiques internes per esdevenir Benidorm.

Per exemple, als noranta vam fer un acord comercial amb la UE que creava una unió duanera per als productes industrials. San Marino va fer un acord similar i Mònaco tenia quelcom similar a través d’una unió duanera amb França. Aquests dos Estats sí que van desenvolupar un sector industrial poc contaminant i d’alt valor afegit. En canvi, Andorra ha tingut i té alguns projectes industrials, però mai va aprofitar tot el que permetia l’acord. Segurament, per motius com l’aïllament i la manca de mà d’obra, però també per manca de polítiques econòmiques.

Actualment, Andorra negocia un acord d’associació amb la UE per diversificar i internacionalitzar l’economia. No obstant això, l’Estat els darrers 10 anys ha gastat centenars de milions a fer d’Andorra un parc temàtic desordenat i el Govern autoritza que molts capitals estrangers de no residents i residents passius inverteixin en l’immobiliari, disparant els preus dels lloguers. Per tant, una empresa productiva i els treballadors no es poden permetre establir-se a Andorra.

Cal fer coherent el que es negocia internacionalment amb el que es fa internament. Hem d’orientar tots els esforços a millorar el sistema educatiu, potenciar la FP i la universitat; augmentar molt les ajudes a la internacionalització, la innovació i la recerca per a empreses; frenar en sec la inversió estrangera improductiva per limitar el creixement de preus de l’immobiliari; i reduir dràsticament el dispendi desordenat de diner públic en turisme. Si Andorra no limita el creixement i la despesa pública en totxo i turisme, no diversificarà mai l’economia per molt que entri al mercat únic.