Música de fons

La sensació era la mateixa que com quan et poses a treballar, ja sigui davant l’ordinador o aixecant i col·locant pedres, i de fons sona aquella llista de melodies que tant t’agraden. La música de fons que t’acompanya a la feina i que sovint esdevé indispensable per motivar-te. I està bé, no negaré pas que la música de fons també ens serveix per trobar aquell punt en el qual la ment s’oxigena, s’evadeix i ens retorna a aquell estat paradisíac en el qual sempre hem somiat o del qual hem volgut formar part.

Així es podien sentir alguns dels que van assistir a l’acte de presentació de Concòrdia: els discursos eren música celestial, melodia que segur que molta gent taral·leja perquè és molt coneguda de fa temps. El personal tenia ganes de sentir el que els promotors hi deien i resulta que, precisament, hi deien el que l’auditori volia escoltar. Han fet probablement el més fàcil: saltar a l’arena. Però un cop dalt l’escenari cal que posin lletra a la música, perquè si no quan la interpretació s’aturi ens adonarem que el paradís no existeix, que només ha estat producte d’uns instants.

Concreció, detall, propostes per com reconduir unes polítiques socioeconòmiques que posen en venda el país, trinxen el territori, porten al precipici els més vulnerables i acabaran reduint a la mínima expressió la classe mitjana del país. Només així seran creïbles i donaran esperança a un ciutadà exhaust, cansat d’un estil de fer política caduc i d’una oposició inoperant.