.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Estiuada Miquel Martí i Pol

Es tracta d’aquell joiell de llibre amb 26 haikus gronxant-se en 26 paraules
Actualitzada 02/07/2022 a les 06:01
Com les orenetes passen l’estiu en els nostres cels, ens arriba per fer estiuada a Andorra l’exposició Miquel Martí i Pol. Abcedari solidari. Es tracta d’aquell joiell de llibre amb 26 haikus gronxant-se en 26 paraules, una per cada lletra de l’abecedari català. Fou una pensada, el llibre presentat com una joia literària, de l’editor i –diria també– millor amic del Miquel, en Ramon Besora Oliva, sempre amb la guspira del pensament encesa a l’hora de crear llibres de profit. Editor però abans, i és important tenir-ho en compte, mestre d’escola, iniciat a l’Escola Cooperativa El Puig, d’Esparreguera, creada el 1970 i tot un referent en les iniciatives escolars amb pedagogies d’escola activa. Amb els alumnes de l’escola, tots els que ho eren en aquell final dels setanta, un centenar llarg, el Ramon Besora va agafar el camí de Roda de Ter i van anar a visitar el poeta, el Miquel Martí i Pol. Allò va ser un esclat de primavera, com les orenetes que arriben al poble, i una impregnació mútua entre alumnes i poeta, a més de les primeres filades en el teixir unes estovalles compartides entre el Miquel i el Ramon ja des d’aquells inicis i durant gairebé tres dècades, fins a la mort del Miquel, el novembre del 2003.

El Ramon Besora mestre, editor i també escriptor, diguem-li també poeta, compassa en la maduresa de la vida un batec i un espurnejar de cultura continuat i en creixença. No s’aclofa pas, agafa l’eina i llaura, agafa la idea i l’escriu. Trobareu les seves creacions passades i actuals en forma de llibre escrit i il·lustrat, llibres que són bellesa, enamoradors. Un esperit i un tarannà vital i despert com el seu, va ser un regal per al poeta, per al Miquel, un complement de vida, perquè el Ramon li fou, i encara li és, fidel amic, company de viatge, confident, d’aquelles amistats amb qui amb una mirada t’entens i ho dius tot. Justament ell ens va portar el Miquel a la Seu d’Urgell l’any 1982, a l’Institut Joan Brudieu, una estada pionera i clau per començar a entendre la poesia tal com en realitat és. D’ella en diu el Ramon en un escrit que titula Poesia a l’escola? Poesia a la vida!: “L’escola ha de facilitar que els infants vegin en la poesia una expressió lliure, no el fruit d’una rigidesa normativa i s’adonin que un poema no és de cap manera una assonància o un nombre de síl·labes, sinó l’expressió d’un sentiment, d’una vivència, d’un pensament: és allò que l’autor veu, sent, experimenta quan acluca els ulls, quan vol escoltar els reflexos misteriosos del món.” Per això a l’acte d’inauguració de l’exposició que podem veure tot l’estiu a la Sala d’exposicions del Govern, al Parc Central, el Ramon Besora hi era i ens va parlar de com havia anat la creació de l’Abcedari solidari. Va ser breu i concís i, amb el recitat de l’haikus de la lletra Y, ens enfortí en la volguda convicció de pau, “Yperita. De la yperita/ en farem sucre candi,/ i fora guer­res.” I aquí hi afegim la darrera lletra, la Z. “Zero. Amb zero tanques/ aquest abecedari./ Escriu-ne un altre”, ens deia el Miquel, convidant-nos a rumiar altres paraules amb les lletres de l’abecedari. Justament amb la P, fa “Paraula. Per la paraula/ fins al cor de la pedra/ i del misteri.” I amb la T fa “Tendresa. De la tendresa/ fins a la ruta blava/ de l’esperança.”

El Miquel pujava a Andorra amb la família, l’esposa Dolors i la filla Maria Àngels i el fill Jordi, a sadollar-se de muntanya quan encara la malaltia no l’havia assegut a la cadira de rodes. (El Jordi, jovenet, amb qui compartim passió per l’ornitologia, veuria a Andorra el primer voltor de la seva vida, retallant-se al blau cel de la coma de Setúria.) També hi tornà sovint quan era ja plenament conegut i reconegut com a poeta. El mateix 1982 recordo anar-lo a veure, juntament amb el Pere Martí, que ens feia de professor de català a l’institut de la Seu, a l’hotel de les Escaldes on sojornava, i compartir la veu de la Marta Deu i la guitarra del Xavier Dallerès, que oferien amb amor i estima al Miquel. La mateixa que li oferia i encara li fa arribar el Josep Enric Dallerès, bon amic del Miquel també. Vindria més tard l’homenatge de l’any 1998 que li feu el Govern, de la mà del recordat Toni Morell.

En aquestes Valls d’Andorra, que li delien i a la vegada hi començava a notar esgarrinxades d’algun desori urbanístic, aquest estiu tenim l’oportunitat de ser una estona, o repetides estones, a la vora del poeta Miquel Martí i Pol. La Sala d’exposicions del Parc Central –gran encert del ministeri de Cultura- és acollidora i permet gaudir-ne dins i fora, voltats de verdor i arbres i amb el cel obert en abraçada. Quins castells de coto fluix besats ardentment pel sol s’alçaven cap al Madriu dimecres al vespre, en sortir de l’exposició. A dins hi trobareu els haikus del Miquel i vint-i-sis col·laboracions d’escriptors i artistes de diferents indrets que conjunten la seva obra amb una de les vint-i-sis lletres cadascun. Us agradarà molt. Entreu a la sala i passegeu lentament per l’exposició i les paraules i les imatges; en sortireu amb renovada sensació de pau, la que el poeta trobava, per exemple, a la: “Vall d’Incles. Si pogués, passejaria lentament/ per la vall d’Incles, i de tant en tant/ m’asseuria en un marge i deixaria/ que la remor de l’aigua i la del vent/ em penetressin fins a sadollar-me./ Més tard, desfent camí, colliria grandalles,/ i sortiria de la vall com qui/ surt d’un indret sagrat i porta als ulls/ la lluïssor de la pau recobrada.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts