“Mama, si no soc a la plaça estaré jugant al parc de la Volvo”

“Mama, si no soc a la plaça estaré jugant al parc de la Volvo” ha estat una cantarella que he sentit infinites vegades en acabar la jornada escolar, molts matins dels caps de setmana i també durant les vacances. Crec que no m’equivoco gaire si afirmo que en la majoria de les famílies lauredianes la plaça de la Germandat i el Prat Gran han estat presents com a llocs d’esbarjo, de trobada i de vivències que configuren els records del dia a dia de moltes llars.

Sant Julià té l’orografia que té, la vall és molt estreta i els espais públics al centre del poble es poden comptar amb els dits de la mà. De parcs per a infants i d’espai on es puguin practicar esports d’equip al bell mig del poble només n’hi ha un: el Prat Gran. I després de llegir amb inquietud que aquest espai obert al mig del poble potser desapareixerà, m’agradaria exposar un seguit d’arguments i formular unes quantes preguntes que espero que serveixin per encendre l’espurna per a una reflexió col·lectiva sobre com volem que siguin els nostre pobles.

Una de les tasques principals de l’arquitectura urbana és la definició física de carrers i espais públics com a llocs d’ús compartit. Els carrers i les places han de ser segurs, còmodes i agradables per als vianants i si estan configurats de forma adequada afavoreixen la interacció i la relació entre els ciutadans. Cada vegada que es crea o dissenya un nou espai es canvien les formes en què els ciutadans es troben, es relacionen i conviuen i per aquest motiu és imprescindible i crucial tenir en compte l’afectació d’una nova construcció.

Si es construeix un edifici al Prat Gran per emplaçar-hi la residència universitària, Sant Julià canviarà radicalment i de manera irreversible. i al meu entendre aquest canvi no serà per millorar.

En primer lloc, el tram del Prat Gran perdrà amplitud ja que la construcció d’un edifici suposarà la desaparició d’un espai obert, element de molt valor en una vall fluvial com la nostra que es caracteritza per la seva estretor.
El canvi no serà solament estètic ja que tindrà també una repercussió en l’exposició solar. És evident que la construcció d’un edifici sempre modifica l’assolellament de l’espai on es construeix.

Ara per ara, el fet que el parc infantil i els terrenys d’esport estiguin a un nivell més baix que els vials i carrers que l’envolten fan que aquests espais siguin segurs i agradables ja que, d’una banda, queden semi aïllats dels fums dels vehicles i del soroll del trànsit i, d’una altra, no hi ha tan perill d’atropellament.

Al llibre Persones i llocs: connexions entre l’interior i l’exterior, la psicòloga Margaret H. Meyer i el seu espòs, l’arquitecte John R. Myer, descriuen la connexió íntima entre els humans i els seus hàbitats. A través de múltiples exemples els autors demostren com tenir en compte les necessitats dels habitants d’una població és un element crucial per assolir un urbanisme més humà i amable. M’adhereixo totalment a aquesta visió de l’arquitectura urbana perquè al cap i a la fi l’urbanisme ha d’estar al servei de les necessitats humanes i són els ciutadans els que es mereixen ser al centre de qualsevol decisió política que afecti la configuració d’una població.

Partint d’aquestes reflexions, se m’acudeixen unes quantes preguntes que queden a l’aire i que potser hauríem de contestar entre tots els habitants de Sant Julià:

–En el cas que sigui viable una residència universitària perquè doni resposta a una necessitat real, no hi ha cap més lloc o edifici a Sant Julià que pugui albergar un equipament d’aquest tipus?

–Cal eliminar del centre del poble un espai ple de vida que dona resposta a les necessitats de moltes famílies lauredianes?

–És imprescindible desproveir Sant Julià d’un espai que s’utilitza també puntualment per s esdeveniments esportius, festius i culturals?

–I si repensem l’urbanisme tal com l’hem entès massa sovint a les nostres valls?

–Potser ja és hora que les persones estiguem al centre de la planificació urbanística?

–Les properes generacions de lauredianes i lauredians seguiran gaudint de l’espai del Prat Gran?

Sovint he pensat que el parc de la Volvo, com l’anomenem els habitants de Sant Julià, és un tresor a preservar i a millorar per les generacions futures. I ara que sembla que aquest espai perilla encara el valoro més.

L’urbanisme és cabdal per cohesionar i donar vida a qualsevol comunitat. Em sembla urgent repensar tant en l’àmbit parroquial com nacional cap a quin tipus d’urbanisme volem anar i les grans línies que han de configurar la planificació urbanística dels propers anys a les nostres valls tan pel que fa a sostenibilitat com en l’àmbit paisatgístic i humà.