Creat:

Actualitzat:

L’actual escenari d’increments de preus causat per la crisi dels contenidors i la crisi en els preus de l’energia, ambdós agreujats per la guerra a Ucraïna, ha obligat els bancs centrals a prendre mesures per moderar l’increment de preus que afecta l’economia mundial.

Davant d’aquesta situació, els bancs centrals s’han trobat en una disjuntiva: deixar créixer els preus fins que es moderin per si mateixos, o aplicar mesures de correcció per moderar-ne el creixement a risc d’afectar el procés de recuperació actual de l’economia mundial, fins al punt d’arriscar-se que l’economia mundial torni a entrar en recessió.

La pujada de tipus d’interès que han anunciat tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal Americana en el darrer mes (la més gran des de 1994), indica que els bancs centrals ho tenen molt clar. Prefereixen tenir el risc d’entrar en recessió abans de deixar cia lliura a la inflació.

Per què prenen aquesta decisió, els bancs centrals?

Si una recessió tenim tots clar que és dolenta per l’economia, perquè entre altres aspectes es produeixen menys béns i serveis i porta que les empreses acomiadin treballadors, una alta taxa d’inflació com la que s’està produint a Europa i als Estats Units (propera al 10% anual), vol dir que tant les empreses com els treballadors cada any són un 10% més pobres, i especialment per a les rendes baixes, això és un problema majúscul.

Els bancs centrals creuen que val la pena córrer el risc d’entrar en recessió abans de viure la certesa d’una pujada de preus descontrolada que crearà pobresa generalitzada a tota la societat.

Els directors dels bancs centrals creuen que, tot i la possibilitat d’una recessió, el seu compromís per lluitar contra la inflació ha de ser incondicional.

Per tant, si els preus no es moderen ràpid podem esperar més increments de tipus d’interès.

Que entrem o no en recessió, dependrà de si els bancs centrals mesuren bé les seves pujades de tipus d’interès.

tracking