Sant Joan la fa

Hi ha dues cançons relacionades amb Sant Joan que se m’obren pas entre les cordes vocals cada any al voltant de la posobra de la festa del sant. Totes dues me les va ensenyar l’àvia Carmela. Una (“Demà és festa, sant Joan la fa, agafa l’escopeta i se’n va a caçar. Tira un tiro, mata un pardal, vestit de general...”) me la cantava per la revetlla, entre torrades llamineres i gots de garnatxa (ni coca ni xampany, pla ho coneixíem!). L’altra la hi cantava al petit de Can Sendra quan deixava la bicicleta a casa seva, em deia “tonta” i se n’anava a escola (“Todos lo Juanes son tontos, y el que no es tonto es chalao; yo tenía un novio Juan i por tonto lo he dejao…”).

Després de les cançons, van arribar les històries de la vora del foc, explicades fil per randa per l’altra àvia, la Carmeta, que, com que no havia sentit a parlar mai de barrufets ni de tamar­ros ni de menairons, explicava històries de joanets i de gambosins; i com que no sabia que durant la nit de Sant Joan les argolles del port de Fontargent es transformen en un tresor, m’explicava que, quan volgués fermar curt un xicot, havia d’anar vora Daró just a les dotze d’aquesta nit a recollir falgueres i guardar-ne les espores per barrejar-les-hi amb la beguda (ho vaig fer, però com que no em va dir mai si era quan les dotze les tocava el campanar de la Bisbal, el de Cruïlles o el d’on, ni si era hora nova o vella, o si... no va funcionar). Més tard, amb l’Àlvar Valls, vaig ser jo qui va començar a explicar llegendes, en aquest cas, d’Andorra. Com aquella que parla de les bruixes de tot el Pirineu que es reuneixen just la posobra de la nit de Sant Joan a l’estany d’Engolasters, on toquen el timbal i el flabiol i ballen amb el dimoni convertit en boc (hi vaig pujar un any, però només hi havia diversos llops de dues potes i les dones d’aigua s’havien convertit en dones de vi).

Però deixem-nos d’històries. Com que, de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases, i en quasi totes, algun Joan de la Carbassa Gran, no cal que espereu a haver de menester les herbes de Sant Joan ni feu en Joan de Tar­ragona per tenir un bon Sant Joan. (Me’n descuidava: en nom de tots els gossos, feu el favor de fotre-us els petards al cul. Gràcies.)