La Justícia andorrana investiga, mitjançant una Comissió Rogatòria Internacional, en el marc de l’Operació Catalunya, uns presumptes delictes relacionats amb l’antic president del Govern del regne d’Espanya i exministres del seu gabinet. Fins aquí, podem constatar que l’aplicació estricta de la democràcia, amb el respecte fonamental de la separació de poders, és prou rigorosa. La demostració de la independència de la Justícia andorrana en aquest afer és un element lloable que el mateix Montesquieu qualificaria amb una nota exemplar. Des del punt de vista polític, però, no estic tan segur que una fishing expedition d’aquesta naturalesa sigui, a mitjà termini, una estratègia que pugui aportar a Andorra una certa estabilitat amb el nostre estat veí del sud. Probablement, ara, des del govern independentista de la plaça Sant Jaume i des de l’executiu espanyol a la Moncloa es feliciten i ens feliciten per la intervenció decidida del poder judicial andorrà. No obstant això, la conjuntura política evoluciona ràpidament i tots els indicatius ens marquen i auguren un canvi de rumb, amb l’arribada imminent d’un govern del Partit Popular a Madrid. Aquest darrer cap de setmana a les autonòmiques d’Andalusia ja hem pogut fer-ne un tast. No seré pas jo qui posaré en dubte la recta decisió, tècnicament impecable, d’una jutge d’instrucció, en aquest cas batlle. El meu respecte envers la institució no està renyit amb el meu temor raonable, per quan l’administració espanyola pugui perdre una bona sintonia amb l’Estat andorrà, renunciant a uns llaços construïts molt laboriosament.