x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

L'àrea funcional Andorra-Pirineus

L’acord d’associació amb la UE és inevitable però també indispensable
Actualitzada 20/06/2022 a les 06:06
    Antoni Pol i Solé Joan Ganyet i Solé
L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea és inevitable, però també indispensable.

L’actual model econòmic andorrà és el de la transició de la vella a la nova Andorra (1866-1993) i es troba per aquesta raó a les acaballes, no és una qüestió d’adaptació.

Aquest model, a més, ja no serveix davant les noves realitats generades per la Unió Europea i per la globalització.

És, doncs, inevitable, perquè el marc de relacions ja no és només amb França i Espanya, com a veïns, sinó també amb la Unió Europea.

I és també indispensable perquè, si s’aconsegueix un bon acord, Andorra podrà encaixar bé la constitució econòmica de la nova Andorra per a les pròximes dècades i, sense oblidar com sempre s’ha dit, que és la següent a constituir després de la política, i que ha de permetre, finalment un cop feta aquesta, poder realitzar també la social.

Els continguts principals de l’acord, sembla clar, seria bo de negociar-los en el que queda d’aquest any 2022, aprofitant les presidències de la UE francesa, en curs, i espanyola, segon semestre.

I entre aquests hi hauria d’haver la inclusió de l’especificitat andorrana de la complementarietat, històrica i actual, amb els territoris del seu entorn proper, de 25 a 50 quilòmetres.

La presa en consideració d’aquesta especificitat permetria resoldre, a millor conveniència per les parts, el tema de la lliure circulació dels ciutadans, que si no és possible per als 500 milions de ciutadans residents en els dos territoris, per una evident desproporció amb Andorra, sí que ho podria ser per als 250.000 residents en aquesta àrea funcional d’Andorra i el seu entorn, dins de la qual 2/3 parts de la població serien residents a la Unió Europea i 1/3 part de la població resident a Andorra; completant-se, per als altres residents a la UE, amb un sistema de quotes.

Dins d’aquesta àrea funcional, d’uns 10.000 km2, s’oferiria als seus residents els drets de lliure circulació i de treball.

Una àrea econòmica especial, també amb clares incidències socials que, adaptada a la nomenclatura de la UE, seria l’àrea funcional Andorra-Pirineus.

El model de desenvolupament mundial dominant avui funciona sota les regles de la globalització. I aquest ha imposat una nova escala de funcionament, la global.

Per poder ser presents en aquesta nova escala i no desaparèixer o convertir-se en espai marginal, ja no són vàlides les estratègies anteriors, de tancar-se o viure sota l’ala de l’estat que tanca les fronteres.
Precisament perquè la globalització es fonamenta en les fronteres obertes a nivell econòmic.

Els efectes d’aquesta sobre grans territoris són la recessió i el procés de despoblament.
A Alemanya, Polònia, França o Espanya són a la vista i mostren la desprotecció en què queden els territoris davant aquest nou model de desenvolupament si no s’apliquen altres estratègies que les aplicades fins ara, pròpies d’un model colonitzador.

Aquestes estratègies passen necessàriament per la creació d’àrees més potents, és a dir, més grans i que incorporin nous projectes econòmics que dotin realment de noves funcions el territori, vertebrant-lo i generant-hi una àrea funcional específica i nova.

Per tant, s’ha d’instrumentalitzar la complementarietat històrica entre territoris o parts diferents de territoris i poder així generar i assumir una nova escala d’actuació que els permeti ser presents, amb entitat pròpia, en el nou marc general de globalització però també tenir més força per equilibrar-se conjuntament a nivell interior i no quedar indefensos davant les accions extractivistes, indiscriminades i inesperades, provinents de l’exterior global.

Cal, doncs, espavilar-se en un món cada cop més accelerat, perquè ningú ens farà la feina i cadascú al seu territori i en els diferents nivells té prou feina, a la casa pròpia i també a la del veí, si es vol reeixir.

El primer que es necessita, a més de continuar reflexionant sobre el projecte, és disposar d’estudis per conèixer quines han estat i quines són les relacions amb els veïns per poder establir quines es vol que siguin les futures relacions per ser més forts, més sostenibles i equilibrats.

Els centres d’estudis, les universitats, les associacions empresarials, entitats econòmiques i cambres de comerç i administracions han d’implicar-se i promoure aquesta recerca de coneixement de la realitat.

Si som capaços de conèixer-nos i d’establir necessitats es podrà passar a concretar projectes i també prioritats.

Si disposem de projectes i prioritats es podran fer estimacions econòmiques i programacions escaients així com cercar les aportacions de les institucions públiques i privades implicades o a implicar.

La Unió Europea ja ha incorporat la idea de les àrees funcionals, o territoris que aspiren a funcionar conjuntament per assolir uns objectius de desenvolupament sostenible, ordenat i equilibrat, en la darrera convocatòria d’ajuts.

Per avançar igualment caldrà concretar quina pot ser, o ha de ser l’àrea funcional Andorra-Pirineus.

Fa més de cinc anys que s’ha iniciat el camí per reconèixer Andorra jurídicament a escala europea dins d’una àrea funcional pirinenca, també, després de més de mil anys de complementarietat i funcionament de fet i de dret a una escala local, regional i estatal.

Els pirinencs d’Andorra, de l’Arieja, de l’Alt Urgell, de les Cerdanyes, dels Pallars i dels Pirineus Orientals podem millorar el nostre futur conjunt aprofitant l’oportunitat històrica que ofereix la signatura de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, assumint una nova escala de desenvolupament territorial per poder fer front amb més garanties a la globalització creant l’àrea funcional Andorra-Pirineus.

Aquest serà el tema de la 35 diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent dissabte 20 d’agost del 2022, que tractarà la Societat Andorrana de Ciències i a la qual estem tots convidats a participar o a assistir.

És hora de posar les llums llargues.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts