Bruixes

Ja a tocar de l’estiu astronòmic que la meteorologia ja ens va avançar, també s’apropa i arribarà dijous, la nit màgica de Sant Joan, on el “metarelat” de fogueres i falles ben bé podria ser l’intent d’eliminar-la. En la dicotomia foscor-mal/claror-bé, es tractaria d’aconseguir quaranta-vuit hores de llum continuada, durant les quals es busquen benediccions, herbes per preparar fórmules més o menys medicinals, antídots contra els mals esperits, dimonis i bruixes (ruda, api, flors del card) per barrar-los el pas per totes les portes i finestres.

Estudis i llegendes situen en aquelles hores la junta més solemne i concorreguda de les “malèfiques” i, entre les segones, la més coneguda d’Andorra les situa ballant en cercle i “conilles” a la vora del llac d’Engolasters, “espiades” pels fadrins del país que, un cop detectats, eren transformats en gats negres que les dones es pujaven a les espatlles.

Els investigadors moderns –i fins i tot l’inquisidor espanyol Alonso de Salazar ja al mateix segle XVII– s’han anat encarregant de demostrar que només la ignorància buscava en la maldat de persones a les quals “feien fama” l’origen de fenòmens ben naturals que portaven mals a collites, bestiar i humans.

Aquesta exoneració dels càrrecs, en el seu temps gruid de la credulitat i la maledicència populars, molt majoritàriament presentats contra dones i jutjats els quals avui anomenaríem tribunals civils –en el cas andorrà només en consta una, la Toneta d’Escaldes com a portada davant el Sant Ofici de Barcelona, que en tenia la jurisdicció, i va ser absolta, quan altres tres acusades en la mateixa onada de caceres ja havien estat sentenciades i penjades.

No només en el marc de la revisió feminista contra l’ancestral règim de patriarcat, científics homes amb el màxim rigor com a investigadors han demostrat a bastament, de Salazar i Pedro de Valencia ençà, la falsedat dels actes suposadament malèvols, i encara més dels efectes negatius del que acostumen a presentar-se finalment com a dones sàvies, fins i tot expertes en medicina avant la lettre.

Aquest revisionisme ha arribat a les institucions. Al sud i a l’oest del Runer, l’ajuntament pallarès d’Alins va nomenar “filles predilectes”, a títol pòstum és clar, sis veïnes jutjades, condemnades i executades per bruixeria.

Potser entre poc i massa. Menys discutible sembla la decisió del Parlament català de declarar nuls tots aquells processos avui vistos justament com a injustos. Potser aquí resten a l’espera les que consten als arxius com portada a la foguera, esquarterada (una i una), les catorze que sens dubte van penjar de “forca ben alta”, i tantes més que en van sortir amb sort relativament millor “només” fuetejades, o foragitades del país, amb amenaça de mort si tornaven, complerta almenys en un cas.

Potser també és hora que algun conseller/a o grup, si no el mateix Govern, presenti una proposició o proposta de llei en el mateix sentit i, més que sigui simbòlicament, la Galoxa i les seves companyes assassinades o represaliades siguin lliurades de les injustícies que els van ser fatals. Amb una dona síndica sembla que la sensibilitat de la institució envers una justa mesura hauria d’estar millor garantida, si calgués.