DE LA MEVA AGENDA

40 anys! Alegria a desdir. Gràcies infinites

Centenars de joves han dedicat el seu temps a l’educació d’infants i adolescents

Creat:

Actualitzat:

Alegria a desdir! Sembla impossible, però són un conjunt d’esdeveniments que han fet possible que “l’impossible” sigui un fet real. De la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, del foc i de les cendres de l’església, sagrari de la Mare de Déu de Meritxell des del segle XII, Andorra bastí el Santuari Nacional, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. Enguany fa 50 anys que dels carbons i d’aquelles cendres es va aixecar el far lluminós per a milers de pelegrins, de turistes, d’escolars i d’ainistes que pugen a admirar la bellesa de Meritxell. Gràcies infinites a tots!

Alegria a desdir! Del foc i de les cendres d’un pis del Pas de la Casa, l’estiu del 1975, provocat per un infant tot jugant mentre el pare i la mare treballaven fora de casa, es construïren les cases per als infants. Del fumall del malaurat accident sorgí el Casal Sant Serni, l’estiu del 1976, amb el lema “A l’estiu, cap infant sense colònies” com a compromís. Pel Nadal Jove del 1978, l’alberg La Borda de Meritxell. I el 19 de juny de 1982, enguany fa 40 anys, la casa d’AINA. Gràcies infinites a tots!

Alegria a desdir! L’Associació de Bancs i Banquers es feu càrrec de pagar els fonaments d’AINA. L’Església de Canillo amb el prat de la Muntada, les parets. Els cònsols de les 7 parròquies andorranes cobriren les despeses de tota la teulada. La feina ben feta dels treballadors d’AINA durant aquests 40 anys, tots els interiors de la casa. El somni de l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell ja és una ben palpable realitat. Gràcies infinites a tots!

Alegria a desdir! El 19 de juny del 1982 a les 17 h, el cònsol major de Canillo, Antoni Casal; el cap de govern, Òscar Ribas, i el bisbe copríncep Joan Martí assenyalaren les línies del camí a seguir per AINA. “Hem esmerçat els millors esforços i sacrificis perquè sembrant avui en els infants recollirem abundosament demà” (Antoni Casal). “Una de les coses més importants del món actual és viure en convivència. La tasca educativa de les cases de colònies d’Andorra ha de formar els joves com a ciutadans andorrans” (Òscar Ribas). “AINA serà una llar nacional andorrana i de formació de persones; però persones per a la nostra terra andorrana. (Bisbe Copríncep Joan Martí Alanis). Gràcies infinites a tots!

Alegria a desdir! La santa Mare Teresa de Calcuta deia: “El que no es dona, es perd per sempre”. La generositat andorrana ha fet el miracle de la Mare de Déu de Meritxell que canta “el Senyor omple de béns els pobres”. “El Santuari Nacional Andorrà i AINA avui no tenen preu”, diuen els meus amics, que hi venen a jugar la botifarra quan no hi ha mainada. Gràcies infinites a tots!

Alegria a desdir! Cal destacar els centenars de joves que, sense cobrar, sense esperar res a canvi, han dedicat el seu temps a l’educació dels infants i dels adolescents en el temps de lleure. Els joves voluntaris i solidaris han regalat durant 46 estius les millors vacances de la seva vida als infants immersos en la natura paradisíaca andorrana, cantant les cançons amarades de valors dins el marc insubstituïble de la convivència residencial. Als monitors i les monitores ainistes els trobareu preparant el material de colònies, afinant les guitarres, destinant part del seu estiu a treure’s el títol de monitors i de directors en el món de l’educació. Don Bosco els deia: “Estigueu sempre alegres”. El papa Francesc els diu: “Jóvenes, hagan lío”. Els àngels del cel tenen enveja dels nostres monitors i monitores ainistes. Gràcies infinites a tots i a totes!

Alegria a desdir! Caminant junts pels camins, llacs i cims per fer país; compartint casa com feu Jesús amb Felip i Bartomeu, Sant Ignasi amb els Col·legis Majors, De Gaulle amb l’UCPA (Union Plain Air), els andorrans de sempre amb el “virtus unita fortior”. Obrint camins nous amb la creativitat dels joves com demana el papa Francesc. “Joves, dempeus!”, rejovenim la vellesa de la bellesa dels usos i costums d’Andorram practicant el senderisme a l’estiu i l’esquí de fons a l’hivern, els esports més saludables, més complets i més a l’abast de tots. Amb tot això, complim l’anhel de Jesús i el seu mandat, quan ens diu: “El meu Regne és dels qui s’esforcen. Sembrem valors humans i cristians al desert de la nostra societat perquè quan plogui neixi la verda herba. Si no plou avui, un dia o altre plourà. I conreem l’espiritualitat en la vida interior tot ajudant la fe que cadascú porta de casa. “La naturalesa sempre porta els valors de l’esperit” (Ralph Waldo Emerson).

Alegria a desdir! Gràcies infinites a tots els qui amb un llantió a la Mare de Déu de Meritxell, o apadrinant un infant, o col·laborant amb els tallers, amb la granja, l’hort de la Gavernera... heu fet possible des de l’anonimat que una mitjana de 10.000 infants i joves pouin cada any injeccions de salut per al cos i per a l’ànima. A la vegada completem la tercera pota del tamboret de l’educació: la familiar i la reglada de l’escola. Cantem tots: “Iu pi ià, a Canillo hi ha una casa per a tothom”.

La dolça Mare de tots, la meva Confident, és qui us recompensarà amb escreix a tots els que ajudeu en el repte de poder desenvolupar sense problemes el compromís, la responsabilitat i l’esperit crític dins la societat andorrana.

“La veritable humilitat és la veritat”, va dir santa Teresa de Jesús. Espigolo aquest camp de 40 anys. “El millor fruit que ha donat CAMIC ha estat AINA” (Pere Canturri). “Si vols educar, nen, basteix AINA sol, sense els polítics” (Marsal, subsíndic). “No te’n sortiràs” (M. Casalprim, banquer i assessor). “La millor escola d’Institucions Andorranes és AINA” (Albert Pintat). “ De l’ajuda que donem a AINA sí que se’n veu els bons resultats” (Roquet i Forn, de Crèdit Andorrà i Banca Mora). “Nosaltres tenim diners i no hem bastit una casa com aquesta, i aquest abbè sense diners l’ha fet” (Maire de Mirepoix als seus companys de l’Ariège). “Volem comprar aquesta casa, però mentre hi hagi aquest equip encara que la venguéssiu no la compraríem” (Josep Oriol Pujol, president de la Fundació Pere Tarrés). “AINA ensenya que la convivència no és només un conjunt de regles, sinó que construeix una comunitat des de la fraternitat” (Joan Rigol, Expresident del Parlament de Catalunya). “Te n’has sortit molt bé. Però no abaixis el llistó de valors. No tot s’hi val” (bisbe i copríncep Joan Martí). Per a tots alegria a desdir i gràcies infinites.

tracking