El model de relacionar-nos ha canviat i el canvi ha estat exponencial els darrers anys. Els models de parella han canviat i evolucionat. Les formes d’establir lligams amb altres persones són tan diverses com acords entre elles. Les famílies han deixat de ser també les clàssiques formades per una parella heterosexual per tenir models ben diferents. Des de monoparentals, parelles del mateix gènere, fluids, parelles obertes, o singles...
Els estereotips han quedat enrere perquè convisquin tot tipus de models en societats híbrides i mal·leables. Les separacions i els divorcis, que tants prejudicis aixecaven només 40 anys enrere, augmenten any rere any i els arquetips clàssics han quedat enrere. La dependència de gènere, molt sovint motivada per una dependència econòmica, es va trencant mentre les dones s’empoderen. Viure des de la llibertat sense cadenes ni econòmiques ni sentimentals sembla una prioritat per a la majoria. Entenent l’amor com una cosa sana, deixant enrere les aparences i les conveniències, que no fan més que restar i empobrir qualsevol vincle sobre una base tan poc solida.
L’amor no entén ni d’edat ni de gènere i la felicitat, tampoc. Perdre el temps en un entorn fosc des de la por ens empresona en una gàbia de la qual volem fugir. El mateix serveix per a les amistats i altres relacions, no té cap sentit aferrar-se al que no ens fa feliços ni deixar escapar el que realment volem. Així que apostem per la carta que volem i a vibrar.