Els equips, siguin de treball, de projectes, els grups, de partits, per sobresortir enmig d’un entorn competitiu i tan preparat com el que tenim han de buscar una formula, diuen els que es dediquen a estudiar-ho, equilibrada, amb uns elements que es ponderin els uns amb els altres, sense ofegar-se entre si i potenciant el millor. Com si fos un còctel de disseny que volem potent, aromàtic, amb un punt de dolçor, busquen l’equilibri perfecte entre els ingredients per satisfer els gustos més exigents del mercat. Barrejar creatius, amb perfils més economicistes i tecnològics, gent molt jove i gent amb forta experiència, tot en un mix que aporti punts de vista i enfocaments diversos. Per a qualsevol projecte la combinació d’elements diferents, de talents i visions aporta un plus, que el fa diferenciar i sobresortir d’allò vulgar. Envoltar-se només d’iguals segur que, a més de ser avorrit, resta. Massa vegades veiem això, grups, partits, directius que es mimetitzen els uns als altres unificant opinions a l’entorn d’un projecte o un líder, sense dret o sense voler discrepar. L’autocomplaença no és una aliada de la innovació i l’evolució. Descartar els grans, per exemple, per quedar antiquats o ignorar els joves per inexperts. I si els posem a treballar junts, amb els que viuen als núvols i els esclaus del control? Tots junts, explorar nous camins, rutes, escoltar noves veus, obrir els ulls a altres formes d’entendre i de veure és sens dubte el que necessitem en una societat estereotipada i globalitzada, uniformitzada.