101 dies de conflicte ucraïnès

Ahir es varen complir cent dies de la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna. Aquesta guerra, que havia de durar dos o tres dies i acabar amb la fugida de Zelenski i la rendició del seu exèrcit, s’està convertint en un malson per a Putin, que de ben segur d’haver-ho sabut avui no ho faria.
Allò que els russos preveien com una marxa triomfal, fins al punt que portaven vestits de gala dins els tancs per a la desfilada de la Victòria que la histèria de Putin imaginava fer al centre de Kíev pels volts de l’1 de març, s’ha traduït ara per ara en la mort de 14 generals, uns 20.000 soldats i la destrucció de més de 1.000 tancs a part de vehicles blindats, unitats de tir, avions i vaixells de guerra.
I per part ucraïnesa, un nombre similar de baixes, un país destruït i una població civil brutalment castigada i mortificada per l’execrable exèrcit rus i els seus batallons de mercenaris del líder txetxè Ramzan Kadírov, del qual parlarem un proper dia per denunciar les seves actituds inhumanes.
Com també parlarem de l’innoble posicionament de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Moscou i el problema que representaria per a Occident dependre de Rússia, a més del gas i el petroli, de matèries primeres tan necessàries com el liti, el blat o l’oli de gira-sol, de les que Ucraïna és un dels líders de la producció mundial.
Seria un suïcidi que després de les matèries d’energia Rússia tingués en el futur la clau de la provisió alimentària del planeta, cosa que arribaria en el cas d’una desfeta d’Ucraïna.
El conflicte s’està actualment enquistant en una guerra de posició que ningú sap com acabarà, però que pinta per a llarg.
Zelenski, l’exèrcit ucraïnès i la població civil ucraïnesa convertida en màrtir universal han despertat l’admiració mundial al mateix temps que Putin ha esdevingut l’home més odiat de la Terra.