Em sorprèn aquest silenci pràcticament autoimposat a les files liberals després d’unes primàries el resultat de les quals han evidenciat un partit dividit al 50%. Algunes declaracions soltes, algun dirigent parroquial i una roda de premsa que semblava més forçada que no pas programada, amb compareixença del candidat guanyador inclosa, han estat les úniques pulsacions que hem rebut els qui ens agrada seguir aquesta mena de serials polítics. La perdedora diu que estan a l’expectativa de veure quina drecera pren el partit, i el guanyador diu que s’han donat una setmana per... no sabem ben bé què, més enllà de demanar-li a l’actual president que continuï perquè ell no en té ni idea de com funciona tot plegat.
Bé, sí que ens ha revelat alguna cosa i és que la seva estratègia és la de continuar pactant perquè amb pocs vots li regalin molts càrrecs, malgrat que no li quedi gaire clar quin espai polític ocupa. Després de dir que situa els liberals com un partit progressista, fins i tot durant els anys que van governar... –valga’m déu i ho diu sense ruboritzar-se!–, no se n’està d’expressar la voluntat de sumar el màxim de partits al seu voltant, inclosa terceravia, que com tothom sap és molt d’esquerres.
Amb tots els respectes, potser estaria bé aconsellar-li al flamant candidat liberal que es prengui alguns dies més que una setmana per reflexionar i aclarir-se, perquè amb unes primàries d’un partit –amb només un centenar de militants votant– no tens res, per moltes fotos que et facin i portades que obtinguis, ni per molts copets a l’esquena que et donin –un costum molt nostrat, per cert.