x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

El vell/nou debat del català

El castellà és un idioma d’Andorra. Tal com sona. I amb el pes que això té
Actualitzada 26/05/2022 a les 06:12
    Gabriel Fernàndez
Penso en castellà. Tinc el costum de parlar sol, exercici que completo en un 73% renegant sobre tot i tots, i ho faig en castellà. Amb els meus pares i el meu germà parlo en castellà. Amb la meva dona en català i a la feina en català, castellà i anglès, aquest darrer amb dialecte pitijarl. He treballat de periodista molts anys en ràdio i premsa escrita (en TV poc i a l’època de Raffaella Carrà) i gairebé tot ho he fet en català. I tot això m’ha anat passant a la vida sense que jo hagi forçat res. Fins i tot he perpetrat algun llibre en català. Les llengües de la meva vida, bàsicament el castellà i el català, han estat sempre bones eines per riure, plorar, dir t’estimo o te quiero o discutir que, per desgràcia per a la gent que em coneix, és l’activitat a la qual he dedicat més temps fins ara. Crec que soc una mica més divertit en castellà que en català però puc ser perfectament idiota i encantador en els dos idiomes. Exposo aquest cur­rículum lingüístic com a exemple, de cap manera estadístic, de com els idiomes poden resultar bons companys de viatge. Sense més.

Veig que ressuscita, sempre reapareix, el vell debat sobre l’ús del català a casa nostra i la protecció a la qual s’ha de sotmetre a la llengua oficial perquè tingui vigència social. Entenc el debat. I el trobo molt interessant. El problema, en la meva modestíssima opinió de persona sense estudis, és que penso que sempre el plantegem malament des d’un retrat fatalista/tremendista de la realitat. Recordar, per via oficial, als empleats del Govern que han de xerrar en català entre ells quan estiguin a les dependències de l’edifici administratiu em sembla exactament el que faria la señorita Rottenmeier. A mi de cap manera m’imposaran que pensi en català, ni que xerri en català si ho faig en castellà amb bona part dels meus afectes. I no ho faran, sobretot, perquè no poden. I encara que ho aconseguissin durant les hores de treball l’efecte rebot que això tindria seria el d’usar el castellà (o la llengua que toqui) com una manera de respirar fora de la cotilla que em volen imposar des de l’antipàtica oficialitat. I això que dic sé que irrita profundament determinat fenotip d’andorrans que creuen que l’oficialitat és l’oli de fetge de bacallà que t’has d’empassar per fer-te una persona de bé. Totes les batalles que s’enfoquin des d’aquesta posició de suposada força es perdran una rere l’altra. Cada iniciativa d’aquest estil només sumarà victòries en la lliga del postureig del passament de comptes del polític de torn que podrà dir: “Jo ja vaig fer això, i allò i lo de més enllà…” Res, trampes al solitari. Dit això, al Govern i a les institucions ens haurien d’atendre sempre que es pugui en català, això no està en discussió.

El primer de tot en el tema dels idiomes a Andorra és deixar d’enganyar-nos. El castellà és un idioma d’Andorra. Tal com sona. I amb el pes que això té. Dir que el castellà és nostre sembla tenir connotacions catastròfiques per a molta gent i jo no en veig cap ni una. Vindria a ser el mateix que si l’alcalde de Miami volgués governar la seva ciutat d’esquena a la influència llatina. I és només un exemple, el món (que no ho sembla però és molt gran i nosaltres molt petits) registra unes quantes situacions com aquesta. A Luxemburg viuen 100.000 portuguesos que tenen, fins i tot, mitjans de comunicació propis que només emeten o publiquen en la seva llengua. El portuguès, per tant, és un idioma de Luxemburg si vas per carrers, bars, restaurants o discoteques. És un fet que pot resultar incòmode per a segons qui però que resulta indiscutible. En menor grau, perquè no és llengua de trobada ja que ho és el castellà, es pot dir que el portuguès és una llengua d’Andorra. Ja sé que em direu que el francès també ho és i tindreu raó, però més en llocs concrets i en la tradició. Aquestes situacions han passat perquè la gent busca feina, es mou i quan s’acaba instal·lant en un altre país acaba portant a sobre els seus costums i el seu idioma. Després, els anys provoquen que les cultures es barregin i que allò que era d’una manera ja mai més torni a ser igual perquè els territoris són el que és la gent que hi viu. Tinc un amic del Cap del Carrer que quan érem joves i atrevits sempre em deia: “Com beuen aquests castellans!” Era la seva manera de dir-me que per no ser autòcton donava la cara prou bé en aquelles bacanals.

La meva contribució com a andorrà, potser algú dirà que tímida, és dotar de totes les iniciatives en català en les que he participat de la màxima qualitat possible. En intentar-ho almenys està la gràcia. I ara tots estareu esperant una solució a aquest vell debat. Una aportació màgica. I no n’hi ha. D’entrada intentar que quan ens mirem al mirall ens incomodi una mica menys el que som perquè les nostres arrugues i cicatrius estan escrites en català abans del 1950 però des dels seixanta cap aquí també en d’altres idiomes. Que també són nostres. En l’era dels smartphones i de les plataformes l’única manera d’ajudar el català a obrir-se pas és l’educació. El català no és menys que ningú i si ha de ser més que les altres llengües segur que no serà a cop de decret, ni coaccionant ningú. Des de ben petits, i crec que ja s’està fent a l’Escola andorrana, hem de fer que ens acostumem a dir-nos les coses en català. No només en català, també en català. I pensar en una llengua que sigui pròxima, sexi i seductora, no en la de la señorita Rottenmeier.
Etiquetes
  • #17 Carles
    (30/05/22 11:44)

    https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2022/05/30/sexi_deu_hi_201366_1129.html

    Respondre
  • #16 Marc
    (27/05/22 19:35)

    Sóc Andorrà de soca i arrel. el català és la meva llengua materna però no he tingut mai cap problema amb el castellà o el francès, tampoc l'anglès. Entenc el que dius, a Catalunya amb el procés es va estigmatitzar el castellà , els nyordos, el p... Espanya, colonos, la superioritat de la ADN o el famós bèsties del Torra. Es va trencar la convivència,espero que això no passi mai a Andorra. País d'acollida.

    Respondre
  • #15 Ester
    (27/05/22 12:10)

    Sr Fernandez, no hi estic d'acord. I seria molt llarg d'explicar, per algú que a priori ja ha pres la seva decisió.

    Respondre
  • #14 the candem
    (27/05/22 02:13)

    Dir que el castellà és una llengua andorrana és com voler conduir per l'esquerra aquí perquè ets anglès i així ho feies allí. 

    Respondre
  • #13 Dembé
    (26/05/22 16:37)

  • #12 Periodista?
    (26/05/22 15:31)

    Entenc que diguis que no tens estudis. A Andorra l'idioma oficial és el català, t'agradi o no, i com únic país que el tenim, el nostre deure i OBLIGACIÓ és protegir-lo. El català està en perill, només cal escoltar al nostre jovent que no el parla, influenciat per totes les xarxes socials en 'Español'. Si no vols parlar-lo, frontera a baix no tindràs cap problema. Prou que fem de dirigir-nos en 'Español' si no ens entenen. No m'imagino el funcionariat de Luxemburg parlant en portuguès entre ells i que fos tan normal, tampoc m'imagino als empleats de Luxemburg no parlant el francès, alemany o luxemburguès. Ni molt menys a qualsevol país, si no saps l'idioma l'aprens i l'administració a de donar exemple. Article totalment desafortunat d'algú que es descriu com a 'periodista sense estudis' pugui arribar a pensar que l'Español és la llengua d'Andorra encara que li agradi dir t'estimo en català.

    Respondre
  • #11 Paco C. (andorrà / “colono”)
    (26/05/22 15:21)

    Molt encertat el teu article Gabi, parlo castellà amb la meva dona, es andorrana però la vaig conèixer així, català amb els meus fills, i a la feina una mica de tot. Evidentment penso en castellà, però la gent que em coneix no pot posar en dubte la meva estima per Andorra.
    Porto 46 anys aquí i crec que mai l'idioma oficial ha estat en perill, i si realment ho està hi ha d'altres eines per protegir-lo i no la imposició, tinc la sensació de que es una preocupació més aviat importada i polititzada per gent nou vinguda.
    Evidentment un “colono” (età de moda) com jo pot ser no es la persona més adient per opinar d'aquest tema. Una abraçada

    Respondre
  • #10 Enric
    (26/05/22 14:38)

    Soc Andorrà i sento el castellà com llengua propia del pais igual que el català. El català el faig servir en ocasions contades tot i que el domino, personalment m'agrada molt el castellà, i quan vaig a comprar en un comerç sempre em dirigeixo en castellá, si em responen en català jo respon en català, pero per part meva sempre dono prioritat al castellà.

    Respondre
  • #9 Per Sherpa
    (26/05/22 13:30)

    És l'etern debat. Si una llengua es parla, durant dècades i de manera important, ja és del país. Negar-ho és una batalla perduda. Si en 100 anys no neva no seguirem dient, o igual si ves a saber, que som un país de neu. La realitat és la que és.

    Respondre
  • #8 Jack
    (26/05/22 13:07)

    Qualsevol persona que vulgui imposar un idioma a la força a nivell de carrer, està destinat al fracàs i a l'ostracisme. Jo parlo de tot, i l'únic cop que una persona em va dir algo per parlar castellà li vaig contestar que jo parlo lo que em dona la gana quan em dona la gana (no em tallo) ..i perque era una dona gran, arriba ser un home jove i segons el dia que porti li foto una garrotada.

    Respondre
Veure’n més
17
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts