Creat:

Actualitzat:

Per donar relleu a una situació o a una causa acostumem a declarar-ne el dia o l’any internacional o hi dediquem una jornada mundial, una campanya, etc. Ja ho diem de manera ben planera: quan s’ha de dedicar, per exemple, un dia internacional a algun aspecte o a algun col·lectiu, ens està indicant que alguna cosa està succeint.

També l’Església se serveix d’aquests “dies dedicats a...” per fer-nos un toc d’atenció davant d’algunes realitats. Avui precisament es clou la Campanya del malalt, que s’inicià l’11 de febrer, amb la Jornada Mundial del Malalt en la Festa de la Mare de Déu de Lourdes, i acaba aquest diumenge amb la Pasqua del Malalt, que a nivell diocesà se celebrava ahir a Andorra la Vella amb els diferents actes previstos per a la Jornada.

Com és costum les campanyes sempre van encapçalades per un lema que enguany ha estat Acompanyar en el sofriment, amb la finalitat de sensibilitzar sobre la necessitat d’assistir els malalts i totes les persones que els cuiden. I seguint la tradició, acompanyant el lema, tenim també el missatge que el Sant Pare ens feia arribar per a la Jornada Mundial del Malalt: “‘Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós’ (Lc 6,36). Ser al costat dels qui pateixen en un camí de caritat”.

En el seu missatge, el Papa Francesc pensa en els metges, els infermers, els tècnics de laboratori, en el personal encarregat d’assistir i cuidar els malalts, els voluntaris que ofereixen el seu preuat temps. A ells s’adreça dient-los: “El vostre servei al costat dels malalts, realitzat amb amor i competència, transcendeix els límits de la professió per a convertir-se en una missió. Les vostres mans, que toquen la carn sofrent de Crist, poden ser signe de les mans misericordioses del Pare”.

Però els malalts són els qui estan al centre de la nostra atenció en aquesta campanya. No hi falta la tendresa i la gran humanitat del Papa quan afirma que “el malalt és sempre més important que la malaltia” i és per aquesta raó que cal escoltar les seves pors, la seva història, i també les seves angoixes.

Si m’hagués de quedar amb un text per emmarcar d’aquest missatge que ens ajuda a reconèixer al personal sanitari la seva vocació i lliurament als malalts, i ens ha d’esperonar a millorar el nostre acompanyament als malalts, seria precisament aquest: “Fins i tot quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, sempre és possible consolar, sempre és possible fer sentir una proximitat que mostra interès per la persona”.

tracking