.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

El Circ del Sol

El Cirque du Soleil ha crescut i ha deixat de ser el que era
Actualitzada 17/05/2022 a les 06:30
Últims dies del Cirque du Soleil a Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, en l’espai habilitat molt a prop de l’hospital de Bellvitge. Compro entrades per anar-hi amb la dona i un dels nets, que acaba de complir nou anys.

Luzia és el nom de l’espectacle que es podia gaudir fins diumenge 15 de maig. Ara, a Barcelona ja han plegat, i a Andorra, com acostuma a passar cada any, els acollirem del 2 al 31 de juliol amb MUV, una peça diferent i amb una durada aproximada de 60 minuts per funció.

El Cirque du Soleil ha crescut i ha deixat de ser el que era. Mai he vist l’espectacle a Andorra, tot i que sembla que en ser en format breu aconsegueix posar-se la gent a la butxaca. MUV promet, però ja m’ho explicaran.

Jo els he vist tres cops a Barcelona. La primera vegada, fa molts anys, em van deixar estordit. La combinació d’espectacle, circ i musical, amb una posada en escena inimaginable en aquella època, era brutal.

La segona vegada va ser cinc, sis o nou anys després; no ho recordo amb exactitud. L’espectacle no era tan especial, però conservava certa màgia; seguies pensant que era diferent, tot i que ja començaven a veure’s d’altres espectacles més especialitzats com, per exemple, Cavalia o Lungta que els feien la competència.

Luzia, ho he de dir, m’ha decebut, fins al punt que vaig marxar a la mitja part. És veritat que van intervenir un parell de factors. El primer, la petició del meu net que ja en tenia prou. “Anem a casa.” Diuen que els nens no menteixen. Sempre he pensat que la seva percepció dels espectacles i també de la gastronomia acostumen a ser molt encertades. Jo, de petit, quan anava al circ, mai vaig voler marxar. Em tenien fascinat. Luzia no compleix aquest objectiu; resulta empallegós, i, sota el meu prisma, no li fa justícia a la cultura mexicana que d’alguna manera intenta reflectir a l’escenari.

L’altre factor que em va ajudar a prendre la decisió de deixar-ho córrer va ser la persona que tenia a la cadira del costat, i que em va planxar l’orella esquerra des del començament fins a l’hora del silenciós adeu. Els aplaudiments i crits d’entusiasme no van parar ni un moment, fins al punt que per minuts sols se la sentia a ella a tota la carpa. Val, els espectacles són per gaudir, ho entenc... però hi ha moments que la bellesa o l’emoció demanen certa dosi de silenci, d’esperar el que passarà. Potser exagero; però marxant a la mitja part no vaig haver de patir més.

Espero i desitjo de tot cor que a Andorra MUV funcioni i tingui l’èxit d’altres convocatòries. Si coincideixo, potser m’animo a veure’ls. Ara bé, quant a funcions de dues hores a mi ja m’han vist prou. Sols hi aniria davant de crítiques que ens expliquin que l’espectacle posa la pell de gallina.

Per finalitzar dir que, òbviament, sempre se salven alguns números o actuacions, però en general tinc la impressió que queda ben poc d’aquell Cirque du Soleil en què cada funció era una obra d’art i quan la bellesa saltava de l’escenari a un racó del teu cor.
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts