x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Les set claus

Obrir el meló constitucional

Actualitzada 03/05/2022 a les 21:31
Explicava ahir l’exmagistrat del Tribunal Constitucional Pere Vilanova que per a una reforma constitucional cal maduresa i consens polític. També va dir que “cada país obre el meló de la reforma constitucional a la seva manera”, i fins i tot va afegir, amb relació a la qüestió de l’avortament, que “és al legislador a qui li correspon formular alternatives” i que sigui el Constitucional qui determini si aquestes s’ajusten a la Carta Magna o no.

El “meló” sobre una reforma constitucional ha de conduir la ciutadania a abordar el debat més primari de qualsevol societat democràtica, és a dir, aquell sobre el contractualisme social, aquell que estableixi els drets però en especial els deures dels representants del poble. I aquest s’ha de fer sense la sobreagitació de l’era actual, que té com a màxim exponent aquell “dret a l’error” de Gasset que es reflecteix tan bé en el tarannà de les xarxes socials i que atribueix caràcter de reflexió argumentada i irrebatible, la piulada de torn carregada de lleugeresa. El debat sobre com ha de ser la Carta Magna dels pròxims anys no pot fer-se des de la vaguetat, sinó que s’ha de fer des d’un esperit de creure que, en contra de la idea hobbesiana, que l’ésser humà no és “un llop per a si mateix”. És a dir, com creia Rousseau, aquells que participin en el debat han de partir des de la consciència que hi ha un estat de bondat previ al contracte social i, en conseqüència, ser presents de la necessitat d’arremangar-se i parlar de tot allò imprescindible per traslladar als governants els requisits per acceptar el nou paradigma social. Des d’aquesta idea no hi ha cap debat que no es pugui obrir, des d’aquest esperit qualsevol temàtica a incloure en una hipotètica reforma es pot abordar per molt que, posteriorment –si així ho considera la ciutadania–, s’acabi tancant sense cap alteració respecte a l’actualitat. Debatre, proposar i escoltar-nos no pot ser mai cap problema.
  • #1 Objectiu: allò subjectiu.
    (04/05/22 07:47)

    L'esperit voluntarista de pensar que qualsevol pensament de l'home és per al bé, i per tant, qualsevol discussió és possible perquè es fa des de principis acceptables.

    Però després hi ha uns límits que acceptem com a infranquejables. Acceptem que és possible desviar aquesta voluntat, o una intel·ligència equivocada, i per això posem veritats objectives que les limiten.

    Manipular aquestes veritats objectives és una manera de superar-les.




    L'ésser humà és una realitat biologica des de la concepció i té diferents etapes fins a la mort.
    Tractar-lo com a humà des d'un punt concret i no anteriorment, es recolza en creences, ideologies, filosofia o religió, no en veritats científiques.


     I mostrant-nos aquestes creences acientífiques com a realitats, canviem els límits infranquejables.

    vols legalitzar l'esclavitud?
    Canvia el nom i la definició. Converteix-ho en un contracte voluntari, permanent i no remunerat però sí just. Si interessa fer-ho trobaràs com justificar-ho.
    Poder i diners.

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts