Creat:

Actualitzat:

D’una banda hi ha la necessitat imperiosa de fer front a l’escalfament global. Oferir solucions de mobilitat sostenible és quelcom ràpid d’implementar. De l’altra tenim un sistema econòmic capitalista i liberal, on impera el benefici a curt termini. Andorra ha desenvolupat, des del segle passat, sistemes de mobilitat basats en el consum de petroli i de gestió econòmica privada. Ara fa uns dies, el govern ha anunciat una nova mesura per fer front a la crisi. Que el transport públic serà gratuït per ajudar la població. De retruc, s’espera que una part dels conductors de diari deixin el cotxe a casa i es passin al Clipol AKA Bus. S’ha de dir que sempre s’ha confós la denominació del transport: el transport que tenim a Andorra no és públic. És col·lectiu. Unes empreses privades ofereixen busos on viatgen persones en grups. El transport seria públic si fos gestionat per una empresa pública. Una empresa on fos més important l’eficiència i l’eficàcia que el benefici econòmic. Però potser el govern sí que pensava a crear una entitat jurídica pública. Una que endrecés la mobilitat andorrana. Perquè la mobilitat no són ni cotxes, ni motos, ni autobusos, ni tampoc patinets, bicicletes, o trajectes a peu. La mobilitat, avui dia, ha de ser com una recepta d’alta cuina, plena d’ingredients que, combinats, satisfacin la necessitat de cada usuari. Ja seria hora, doncs, d’agafar el toro per les banyes i començar a mesurar les possibilitats polítiques, legislatives i econòmiques perquè en breu la mobilitat a Andorra fos de titularitat pública, i, a tot estirar, amb alguna derivació de col·laboració publicoprivada. Ja que, si de veritat es vol ajudar econòmicament la població, treure cotxes de les carreteres, així com els seus gasos contaminants, només una resposta des de l’esfera pública ho pot implantar. La resta sempre serà més del mateix. Invertir per treure un màxim de beneficis. Aquesta actitud en l’àmbit del transport, fins ara acceptada arreu, ja no és raonable, sinó anacrònica. Amb els temps que corren, i que ens toca viure de dilluns a diumenge, s’ha de ser conscient que tot el que faci olor de petroli, tot el que tingui un tub d’escapament, ja és tecnologia juràssica. Per tant, no és moderna.

tracking