La tribuna
L'exemple a seguir
Els darrers partits de futbol femení jugats pel Barça han estat un espectacle
Les dues últimes eliminatòries de la Champions League de futbol femení, quarts de final (Reial Madrid / partit de tornada) i semifinals (Wolfsburg, partit d’anada), jugades per l’FC Barcelona al Camp Nou han estat una festa, tot un espectacle que convindria examinar atentament pel bé del futbol i de l’esport.
L’ambient que s’ha viscut (jo sols he vist els partits per televisió) ha estat sensacional, formidable, emocionant. Les persones que hi han assistit parlen de dues jornades que no oblidaran mai, jornades de pell de gallina, de gallina de piel. Dues jornades en les quals s’ha batut de forma consecutiva el rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení, amb més de 90.000 persones. Rècords que sols són anecdòtics, perquè el més important d’aquesta festa ha estat precisament això: l’ambient festiu.
Ambient festiu, gent jove, alegria, cançons, banderes al vent, onades del públic i, sobretot, bones vibracions, aficions juntes sense cap tipus de problema. Veure com la capitana del Barça, Alexia Putellas, es feia fotos amb la família d’una jugadora del Reial Madrid al final del partit ens mostra el comportament adequat en l’esport, el que sempre hauria de ser.
Veus aquest festival i et preguntes: què ens està passant. No seria aquest el camí a seguir?
El futbol masculí ja fa temps que no té aquest ingredient màgic, l’essència de l’esport: passar-ho bé, divertir-se i compartir. Veure les aficions animant els seus equips, però respectant-se mútuament.
És un plaer viure una història com aquesta i veure com juguen. Un plaer per a elles i per als espectadors. El futbol femení té molt de futur. A més, visualment té molts ingredients que manquen en el masculí.
En la meva opinió, passa el mateix amb el tennis i d’altres esports. Els homes són més forts, sí, però la manera de jugar de les dones és més estètica i definida. Si, per exemple, mires tennis femení aprens molt més a jugar i a executar els cops que si intentes aprendre-ho dels homes, o almenys aquesta és la meva impressió.
Retornem per acabar al que va passar al Camp Nou. Imagino que resultarà difícil mantenir la festa. I a la llarga probablement passarà a l’inrevés: el futbol femení s’atansarà més al masculí. Pujaran els sous, la qual cosa em sembla perfecta, perquè és una vergonya la diferència actual, però al final perdrem la innocència. El futbol mou massa diners. Buscar més equilibri entre el femení i el maculí seria encomiable. Però el camí hauria de ser a la inversa.