El preu de la llum

El Govern, que havia congelat les tarifes elèctriques durant la pandèmia, acorda incrementar el preu de la llum, mentre FEDA suprimeix la gratuïtat dels carregadors públics dels vehicles elèctrics, per evitar entrar en pèrdues. S’argumenta que els preus de compra a l’exterior van tenir un sobrecost de nou milions d’euros l’any passat; també que el conflicte d’Ucraïna ha encarit el cost de l’energia, tot i que encara l’electricitat és més assequible que als països veïns. La ciutadania s’ha beneficiat, tradicionalment, d’una política que ha mantingut uns preus de la llum avantatjosos per als habitants del país, com un element que contribuïa al benestar de les famílies i al creixement econòmic. Fins ara, ha col·laborat a mitigar els sous baixos o les exigües pensions de molts ciutadans.

La concessió atorgada pel Consell General a FHASA, societat constituïda el 1930 com a productora única d’energia elèctrica, exigia millorar la xarxa viària, pagar un cànon anual i reservar per a Andorra el 10% de la potència produïda a preus especials. Les relacions entre el Consell i FHASA van estar marcades per l’incompliment d’algunes clàusules, com el preu de la llum. L’any 1935, el preu de l’energia elèctrica interior i l’enllumenat públic de les parròquies enfronta les dues parts. El Consell, que fixa el preu del kilowatt per a usos domèstics i industrials, considera que l’enllumenat públic ha d’anar a càrrec de la concessionària; FHASA accepta la tarifa de preus a canvi de modificar alguns terminis del contracte de concessió. Un any més tard, els desacords van portar el Consell a declarar nul·la la concessió, decisió recorreguda davant les Delegacions Permanents amb efectes suspensoris.

L’any 1988, Andorra adquireix el patrimoni de FHASA i crea la parapública FEDA, que assumeix la continuïtat de les seves activitats. Aquesta parapública, amb uns superàvits importants, ha contribuït al capítol d’ingressos del pressupost del Govern. Les previsions pressupostàries del ministeri de Finances han comptat amb la recaptació dels impostos directes i indirectes, a més de l’ingrés del 100% dels beneficis d’Andorra Telecom i del 30% de FEDA. De fet, en el pressupost de 2022 es preveia que les aportacions d’Andorra Telecom i de FEDA ascendirien a 24,5 milions d’euros.