Creat:

Actualitzat:

D’un temps ençà s’està produint l’aglomeració de cada cop més treballadors de l’Administració al voltant dels nuclis sindicals funcionarials. Els funcionaris són persones que treballen per la funció pública, són els seus representants. Això fa que tinguin millors condicions laborals que les del sector privat. Per exemple, tenen una major estabilitat laboral, més bones contraprestacions de jubilació, i un millor reemborsament dels actes sanitaris gràcies a la mútua.

Per ser funcionari cal passar unes proves específiques per accedir a les places convocades per l’Administració, en funció de l’evolució de les necessitats de personal. Per tant, la seva contractació, en teoria, es fa en funció del seus mèrits. Tot i que formar part d’una família, d’un clan o d’un partit polític pot acabar decantant la balança de la tria. Aquí i arreu, diguem-ho clar.

Llavors, amb aquest plantejament, o sia, una plantilla de funcionaris prou extensa i preparada professionalment, sorprèn l’augment exponencial de càrrecs de confiança dins l’Administració.

A més, sembla que algunes d’aquestes persones estan generant conflictes amb el funcionariat. I de retruc, qui rep és la població, que és a qui s’ha de servir.

Ara bé, si aquests càrrecs polítics, engranatges entre el polític i el funcionariat, treballessin de forma inclusiva amb qui han de comandar, el poble estaria content. Ara bé, com que als funcionaris se’ls tracta amb una certa deshumanització mecanitzadora, talment fossin robots o màquines, el conflicte, el desànim i les poques ganes de fer res es noten en el servei.

Aquesta deshumanització del funcionariat probablement sigui el resultat d’anys i panys d’una estratègia política violenta. Des de la política se’ls ha reduït a la condició d’enemics per tal de construir-se una coartada front la seva incapacitat de resoldre políticament els mals que ha patit i pateix Andorra. Dit altrament, des de la política se’ls ha despullat de la seva condició de persones, d’individus, fomentant els tòpics negatius com a col·lectiu. No calen exemples, tothom en coneix algun.

En definitiva, ells ja ho deien en la famosa pancarta sindical: «Víctimes de la mala gestió política». Perquè el funcionariat sempre ha estat l’ase dels cops dels diferents governs de torn.

tracking