es modes i les tendències canvien i afortunadament l’aposta per la diversitat sembla que ha vingut per quedar-se. Els anuncis publicitaris, per posar un exemple, amb models famèliques, dones servicials i homes poderosos ja no venen. Els estereotips sexistes que cosifiquen les dones i empoderen el lideratge dels homes provoquen rebuig en la majoria del públic. Les firmes punteres aposten per invertir els rols clàssics i desmuntar les teories caducades de gènere. Així, ja podem trobar les imatge d’espots publicitaris que llueixen talles XL i cabells blancs orgullosos. Protagonistes de pel·lícules amb un univers polièdric, antiherois complexos. Les corbes regnen a les fotografies i els volums i colors inunden les xarxes i les portades. La bellesa sembla que va pel camí de democratitzar-se i de fugir d’arquetips estètics irreals. Les empreses, animades potser per les xarxes, posen l’experiència personal en primera persona com a principal atractiu en la compra del consumidor que se sent identificat amb els protagonistes que no semblen sortits d’una desfilada. I així i sense més abandonem els clixés sexistes que imposen la dictadura de l’estètica per sobre qualsevol altre valor. Normalitzem els cossos reals, les edats de les persones i les diversitats en els gèneres. Es naturalitza el valor de la diferència com a principal reclam publicitari. Deixem l’esclavatge del culte només físic per obrir noves i millors portes mentals i descobrir que la proximitat que ens identifica és més atractiva que la ficció estètica.