Si el PS fos honest amb ell mateix, la demanda d’eleccions l’argumentaria primer de tot posant la mirada a casa seva. Uns nous comicis per veure si són l’alternativa que diuen ser, més enllà de la buidor de grans frases per als titulars i dels plagis de discursos, una ombra que els perseguirà sí o sí mentre mantinguin el mateix lideratge i cap de cartell. I després d’això, fer la reflexió general de si tocaria aviat. Per diverses raons que van més enllà del titular socialdemòcrata: després d’haver passat una pandèmia i haver supeditat totes les polítiques a superar l’atzucac sanitari i econòmic que ha capgirat qualsevol previsió feta el 2019, els partits al Govern i a l’oposició potser sí que haurien de validar un nou marc de relacions amb la ciutadania: saber si a DA li passa factura una gestió contradictòria, basada en un creixement desmesurat i insostenible i amb les polítiques turístiques de sempre. Si els liberals necessiten acords que els regalin consellers que després serviran per fer el contrari del que van prometre. Constatar si el negacionisme, recollint polítics ressentits del passat, té base electoral. Esbrinar si Pintat hi torna procurant menjar-se l’electorat liberal decebut. O per saber si hi ha algun altre parroquialisme que amb la força que li donen dos minsos consellers tingui la capacitat de condicionar tot un Govern. En definitiva, si es manté la diversitat que avui tenim representada al Consell o si per contra tornem al reagrupament de forces polítiques característic de la primera dècada del 2000. Crec que els ciutadans ens ho mereixem després de la duresa d’aquests anys pandèmics.