Mobilitat elèctrica

Ara farà cinc anys vaig optar per adquirir un vehicle de mobilitat elèctrica i amb aquesta compra tenia un doble objectiu. En primer lloc, volia estalviar, ja que soc una persona que em desplaço molt i travesso el país cada dia (i a vegades vàries vegades durant el dia), sigui per temes laborals o de lleure (i la meva despesa mensual de gasolina era força important). En segon lloc, i no és que sigui aquest objectiu menys important que l’altre, volia aportar el meu granet de sorra a la salvaguarda del planeta, deixant d’utilitzar energies fòssils. Sé perfectament que hi ha moltes veus discordants sobre el fet que aquests vehicles siguin més ecològics que els vehicles de gasoil o de gasolina, que sovint els detractors de la mobilitat sostenible al·leguen que els vehicles elèctrics purs pol·lueixen més (o, dit d’una altra manera, tenen una empremta de carboni més important) que els que utilitzen energies no renovables. Però aquest no és el tema del meu article d’avui, no vull fer comparacions entre els vehicles de mobilitat elèctrica i els de gasoil o gasolina, ja que no tinc els coneixements tècnics suficients per desenvolupar aquesta temàtica. No, avui vull parlar de com el nostre Govern promociona la mobilitat elèctrica mitjançant el programa Engega. Si fa uns anys el fet d’adquirir un cotxe d’aquest tipus tenia nombrosos avantatges (subvenció a la compra –tot i que cal destacar que encara que la subvenció sigui important el preu del vehicle continua sent molt elevat–, zones blaves i recàrrega gratuïtes durant dues hores, possibilitat de transitar pel túnel d’Envalira sense cost, etc.), s’han anat reduint amb els anys. I el darrer a desaparèixer ha estat la gratuïtat de la recàrrega, a l’inici d’aquest mes d’abril. Si volem continuar amb el foment de la mobilitat amb zero emissions no crec que reduir cada vegada més els avantatges sigui una bona solució, tenint en compte el cost d’aquests vehicles…