On habita la poesia?

La Unesco va adoptar per primera vegada el 21 de març com el dia per evocar, celebrar, promoure l’escriptura, la lectura, la creativitat i fomentar en general el dia de la poesia i donar suport a la diversitat gramàtica a través de l’expressió poètica. La Unesco afirma que la poesia és una mostra de la varietat en el diàleg, el lliure trànsit de les idees a través de la paraula escrita i que la seva creativitat ens permet qüestionar la manera com les fem servir i la manera de percebre i interpretar la realitat.

La poesia a algunes persones els resulta densa, llunyana, cursi i avorrida, però segueix aquí entre nosaltres, eterna i present, i com deia Federico García Lorca té diverses maneres de visitar-nos, ja sigui a través de les muses, els follets, l’emoció, els àngels i la sorpresa, i Plató la va definir com quelcom de lleuger, alat i sagrat.

La poesia és una missatgera que apareix de sobte en un cartell, una frase, una cançó i ens explica una cosa que podria passar desapercebuda si ella no ho assenyalés i que està sempre en moviment escollint la paraula precisa per a la definició exacta. Escriure poesia és fer màgia amb les paraules, és viatjar al món de les emocions, on transita l’amor, la por, la pau, l’angoixa i fins i tot la pèrdua, és escollir cada paraula per enderrocar murs invisibles i trobar aquella bellesa en un arbre, una ciutat, un amor i que ens connecta amb els instants de la vida, la vida feta poesia.

La lectura de poesia és un refugi personal, igual que escriure-la és un espai per reflexionar i escoltar la nostra veu interior i ens regala un diàleg amb les nostres emocions i records, la seva bellesa a través de les paraules ens rescata de la tristor i ens ajuda a l’hora d’obrir la finestra per diluir la foscor que ens provoca el dolor del món o la pèrdua d’un ésser estimat, és aquell llampec que il·lumina amb certesa els dubtes del cor.