Per molts anys

No sé com ens ho hem fet, però fins fa una estona, quan he hagut de datar aquest bitllet per enviar-lo al Diari, no m’he adonat que avui fa cinc anys que hi ha alguna cosa entre tu i jo. Cinc anys des que, arran d’una visita d’un amic al Museu Thyssen, et vaig explicar que en Tarzan tenia la tita remullada quan era al meu poble i que tu et vas debatre entre fer-t’hi un fart de riure o emprenyar-te com una mona. En aquella columna ja t’avisava de la meva manera de fer i de dir perquè, “cansada de tanta cultura oficial, de cop i volta sento les veus de la terra, de la tradició, del fotre-se’n de tot i de tothom; d’aquella cultura de les arrels, del m’han dit que, de la xafarderia sorneguera”. I tu vas pensar que et mentia i que qualsevol dia et clavaria la llauna més o menys com tothom, des de la suficiència, mirant-te per sobre l’espatlla, predicant des del púlpit del meu foc i lloc, intentant convèncer-te de la meva única, bona i vera veritat.

Cinc anys de relació, deia. I t’he atabalat amb una mica de tot: des del futbol (0-4! Si no ho dic, rebento) fins al terror (encara retrunyen les bombes: la de la Rambla i les de qualsevol guerra) passant per la independència d’Andorra i la lluita per la independència de Catalunya, per les grandalles i les roses, per les pors i les alegries, per les aparences i les realitats, per incendis i aiguats, pel nyam i el mam (i el papà i la mamà i les patates sense oli), per la calor de l’hivern i pel (per la) fred de l’estiu, per revetlles i lleixes a la Bisbal i per posobres i poselles a Encamp, per la gent a qui estimo i a qui he estimat, pel papu maleït que ens ha mig robat dos anys, per Nadal i Sant Jordi... Cinc anys i tu m’has dit de tot, des que confonc “el que s’anomena cultura de les arrels amb una vulgaritat pomposa i reduccionista” fins a un contundent i sec “espectacular”, passant per un “genial tot el que has dit”, un “m’has fet passar un divertit ratet”, un “la seva mala educació solament és comparable a la seva ignorància” o, senzillament, com m’has preguntat avui quan m’has vist esperant al teu lloc de treball, “què diu avui la Carol?”

Cinc anys i encara no m’has demanat el divorci. Per molts anys per la part que et toca. Un petó.