x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

La guerra (I)

Actualitzada 23/03/2022 a les 06:02
Tucídides, un atenès, ha escrit la història de la guerra que s’han fet els peloponesis i els atenesos, havent-s’hi posat tan bon punt esclatà i amb la idea que seria important i més memorable que totes les precedents. Així li ho feia creure el fet que els dos estats anaren a ella en la plenitud de tota llur potència i el veure que els restants pobles del món grec, els uns tot seguit i els altres tenint-ne la intenció, s’anaven unint a l’un o a l’altre dels dos bàndols. Efectivament, aquesta és la més profunda commoció que mai hagin sofert els grecs, una part dels bàrbars i, com qui diu, gairebé tota la humanitat...

Els lacedemonis mantenien l’hegemonia sense fer tributaris llurs aliats, però procuraven que fossin governats per oligarquies en exclusiu interès d’Esparta. Els atenesos, en canvi, de mica en mica s’empararen de les flotes de les ciutats aliades i les obligaren totes a pagar un tribut en diners. I així, al començament d’aquesta guerra, la sola potència militar d’Atenes o d’Esparta fou més gran que la de totes dues ciutats plegades a l’època, amb l’aliança encara intacta, de llur màxim esplendor...

L’enquesta ha estat laboriosa, perquè els testimonis oculars no donaven d’un mateix fet les mateixes referències, sinó segons llurs simpaties per l’un o per l’altre bàndol o segons què recordaven. En fi, he compost una obra que és una adquisició per a sempre, no un peça de concurs que s’escolta un moment...

(Fam, pesta, exili...), totes aquestes calamitats caigueren sobre Grècia juntament amb aquesta guerra, que començaren atenesos i peloponesis amb la ruptura de la treva de trenta anys concertada després de la presa d’Eubea. He exposat en primer lloc els motius d’aquesta ruptura i les diferències que la portaren, a fi que ningú no hagi d’encercar l’origen d’un conflicte tan important. La causa veritable, baldament no confessada, que feu inevitable la guerra, jo crec que fou el creixement del poder d’Atenes i els temors que inspirava als lacedemonis. Ara, els motius que públicament al·legaren els uns i els altres per a rompre la treva i començar les hostilitats, foren...

(Etern. Sí, un clàssic. Inici de la Història de la guerra del Peloponès, de Tucídides, llibre I, 1-23).
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts