La gran il·lusió

Ja fa anys que els bancs centrals del món occidental estan imprimint diners sense fi amb tipus d’interès a zero o molt per sota de la inflació. Al mateix temps els bancs centrals compren grans quantitats de deute públic i privat.

Hem fonamentat un model de vida sobre l’ús de matèries primeres i energies fòssils que són finites. Ens basem en el consum de béns i serveis barats, deslocalitzant costos a altres continents i subvencionant la productivitat i no la qualitat.

El patrimoni mobiliari i immobiliari està a uns preus que no tenen res a veure amb les necessitats econòmiques o capacitats productives, són pura especulació desconnectada de la realitat. Els salaris estan estancats i les petites i mitjanes empreses estan ofegades a costos, impostos i burocràcia.

La salut l’hem basat a curar malalties, però no a prevenir protegint el medi ambient, la biodiversitat i la comunitat.

Davant del canvi climàtic, pandèmies o conflictes com el que vivim, els estats no tenen eines per fer-hi front. Tenim grans disrupcions a la vista: intel·ligència artificial i robòtica, la medicina basada en la genètica o l’automatització del blockchain i les criptomonedes.

No sé què passarà en el futur, però puc afirmar que el nostre model de vida actualment no és sòlid i no sembla que estiguem preparats per als canvis que venen. No podem excusar-nos amb guerres o pandèmies per desviar l’atenció dels grans problemes. Ni cap estat veí ni la Unió Europea són organitzacions polítiques eficients per fer front al que ens ve a sobre.

En aquest context, el nostre país, el Principat d’Andorra, té el bé més preuat: la qualitat de vida.

Crec que caldria transformar la nostra estratègia de país i orientar-nos a protegir la qualitat de vida i la natura com a prioritat.