El DIH i les sancions

El 3 de març el Consell General va aprovar la Llei d’aplicació de sancions internacionals, que estableix les bases perquè Andorra pugui aplicar, de la mateixa manera que la gran majoria d’estats del món, sancions internacionals. Andorra no havia previst fins ara aquest mecanisme, però la seva regulació s’ha de veure com un pas més del camí de la maduresa d’Andorra com a Estat i de la consolidació del seu lloc a la comunitat internacional i, en especial, de la seva posició en defensa del respecte pel dret internacional humanitari (DIH).

El DIH, també anomenat dret de la guerra, regula l’acció dels països en conflictes armats i en limita els efectes sobre la població civil. També regula l’acció humanitària (accés a medicaments, corredors humanitaris, paper de la Creu Roja...) en conflictes armats. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, la comunitat internacional va voler dotar-se de normes universals enfront dels conflictes armats i, per aquest motiu, el 1949 van signar-se els quatre Convenis de Ginebra, dels quals Andorra forma part des del 1993. Cadascun dels convenis regula aspectes concrets (ferits i malalts de les forces armades -I-, ferits, malalts i nàufrags de les forces armades –II-, tractament dels presoners de guerra –III- i protecció dels civils en temps de guerra –IV-) i forma així la base de la protecció de les persones en temps de guerra. Se li afegirien tres Protocols addicionals que regulen la protecció de les víctimes dels conflictes armats, el 1977. Té especial notorietat el Conveni IV relatiu a la protecció de les persones civils en conflictes armats, ja que aquestes són especialment vulnerables i és precisament arran d’aquest conveni que s’acostumen a imposar sancions internacionals.

Les sancions internacionals són, doncs, un mecanisme habitual quan els esforços diplomàtics són infructuosos, emprat pels estats en defensa del DIH, a fi de poder influir políticament i econòmicament en les actuacions bèl·liques d’altres estats tot evitant l’ús efectiu de la força. En altres paraules, el que abans es resolia anant a la guerra, ara la comunitat internacional ho resol amb mesures de pressió i coerció per aturar violacions flagrants del DIH i contribuir construir un món més pacífic.