Creat:

Actualitzat:

Ja fa dues setmanes que hem deixat de parlar de la pandèmia per parlar de la guerra d’Ucraïna. Malauradament, la gravetat de la invasió de Rússia centralitza les notícies actuals i la situació esdevé cada dia més preocupant i dramàtica. Augmenta el nombre de morts i creix l’èxode dels ucraïnesos que intenten marxar, majoritàriament cap a la Unió Europea. La premsa ens mostra imatges impactants i ens relata unes històries personals colpidores, angoixants i inconcebibles en un país d’Europa en el segle XXI.

D’una banda, tenim Rússia que no atura els violents bombardejos. Els discursos de Putin són intolerants en qualsevol estat de dret, en qualsevol democràcia. Les seves amenaces als països que ajudin Ucraïna, les seves exposicions de força amb el seu armament nuclear, o simplement el no-respecte dels corredors humanitaris no són notícies gens optimistes per a una finalització ràpida d’aquesta guerra absurda.

Per una altra banda, tenim Ucraïna que es defensa amb totes les seves forces, amb la implicació dels civils, que prega ajuda a l’OTAN i alguns països li faciliten armes. Europa, els Estats Units i altres països han reaccionat amb les sancions econòmiques o amb altres boicots a Rússia com les expulsions dels russos en competicions esportives o en actes culturals. Cap d’aquestes accions sembla que provoqui una reacció per aturar el conflicte.

I mentrestant, lamentablement, van augmentant el nombre de víctimes i el patiment de les famílies ucraïneses. L’economia mundial està revoltada i les afectacions traspassen totes les fronteres. La solució al conflicte és difícil d’entreveure. Els darrers dies han començat les negociacions entre Rússia i Ucraïna. La diplomàcia és, en el meu entendre, l’única manera de resoldre aquesta guerra i evitar situacions més complexes. Però el gran obstacle d’aquesta negociació és l’autocràcia de l’interlocutor rus que està disposat a tot per aconseguir els seus objectius.

tracking