Creat:

Actualitzat:

Neutres o neutrals, aquesta és la qüestió. Com que d’un dia per l’altre tothom ha deixat de ser epidemiòleg per convertir-se en russòleg o ucraïnòleg, ha tornat a treure el nas el tema de la neutralitat inveterada de les Valls d’Andorra. Alguns pensen que ser neutral vol dir no mullar-se, no intervenir, ni tan sols opinar, no fos cas que algú (com va dir la consellera Montaner sobre la comunitat russa) s’ho pogués prendre malament. Immediatament, ens ve al cap la imatge de la Confederació Helvètica: equidistants, immutables i enormement rics per haver sabut aprofitar des de sempre els avantatges de la seva immaculada neutralitat (i de la seva posició privilegiada al mapa). Seria com allò de fer l’andorrà, però de manera plusquamperfecta, destil·lada. Tanmateix, si anem a les arrels de les coses ens hauria de cridar l’atenció que, en els textos clàssics, Andorra són les “Valls Neutres” i no pas les “Valls Neutrals”. Totes dues paraules venen de l’adjectiu llatí neuter, construït amb ne + uter: ni de l’un, ni de l’altre. Quan l’Anton Fiter i Rossell va encunyar, cap allà al 1740, l’expressió “Valls Neutres d’Andorra” en el Manual digest no tenia cap altra consideració geopolítica que la de situar el país al marge de les trifulgues, presents i futures, entre la monarquia francesa i l’espanyola. No hi havia capacitat per a gran cosa més. En aquell moment era l’única opció possible per garantir la supervivència. Aquest és el sentit de la neutralitat fiteriana: ni francesos ni espanyols, sinó simplement (i no és pas poca cosa) andorrans.

tracking