La bandera esquinçada

Fa tot just 15 dies, un diumenge al vespre, com és costum a casa meva, miràvem el programa 30 minuts de TV3. En aquesta ocasió es tractava d’una producció de la televisió suïssa sobre les dones al front a Ucraïna. En el reportatge, la Iula, economista i mare de dos fills, ho deixa tot per fer-se franctiradora i anar a la zona del Donbass, a l’est d’Ucraïna, a defensar ja no el seu país sinó la seva gent i els seus fills. És aleshores que m'assabento, digueu-me ignorant, que en aquesta zona fronterera entre Ucraïna i Rússia hi ha un conflicte armat des de fa gairebé 10 anys entre qui dona suport als separatistes prorussos i els qui defensen la integritat d'Ucraïna, és a dir, una guerra, encara que silenciosa i oblidada pel món, que ha provocat més de 27.000 morts. En un principi la Iula i les altres dones protagonistes del documental em recorden els homes i dones que deixaven enrere la seva vida als seus països d’origen per anar a lluitar per uns ideals, a la Guerra Civil Espanyola i on molts d’ells hi van deixar la vida, i no en dic els noms per no deixar-me’n cap. I avui, diumenge, recordo la Iula, 3 dies després que Vladímir Putin decidís encetar l’anomenada guerra russoucraïnesa, segons ell, perquè les repúbliques populars del Donbass li han demanat protecció davant els “abusos i el genocidi per part del règim de Kíev”. I sento una profunda tristesa i em venen al cap les paraules de la Iula, “si no vols enterrar els teus, has d’enterrar els altres”, i temo que seran molts els enterrats. La comunitat internacional que ja feia dies s’ho mirava amb incredulitat tot i les corre cuites diplomàtiques, no s’ho va veure venir, com tampoc va veure venir el que passaria a l’Afganistan, que per cert, ja ningú en parla. I ara recordo una imatge de la pel·lícula Mediterráneo, on apareixen les banderes de Grècia i de la Unió Europea esquinçades, com les vides que es perden al mar, fruit d’un altre conflicte armat, silenciós i oblidat pel món.