Creat:

Actualitzat:

Rússia ha passat de la teoria a l’acció. No ho va fer el dia que la premsa havia anunciat, però la invasió d’Ucraïna és un fet. Més enllà de les vides truncades, dels morts i la destrucció, ens continuen venent informació esbiaixada i interessada, per no dir manipulada. I també és un fet que, per variar, ens tornem a quedar amb les instantànies que es difonen per tots els canals i mitjans, sense mirar més enllà. La infoxicació és una arma de guerra més. En aquesta, com en totes, no hi ha ni bons ni dolents, només hi ha interessos. No s’expliquen, ni volem conèixer les raons històriques; ens deixem endur per l’impacte emocional. El que està passant no és producte d’un rampell vodkadià. És conseqüència d’actes, pactes i tractes no respectats d’una i altra banda. Les forces del mal (Rússia i països satèl·lits), el teló d’acer –una altra creació a la carta– van desaparèixer amb la disgregació de l’URSS, icònicament representada per la caiguda del mur de Berlín, deixant sense raó de ser l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN - NATO). Quin sentit té que avui dia hagi crescut i integri països de l’est d’Europa? Només cal recordar qui la va propulsar i els interessos industrials armamentístics que hi ha al seu darrere. Ho repetiré, no fos cas: En una guerra només hi ha interessos. Per les grans potències mundials –i les multinacionals que hi ha al seu darrere– el món és un tauler, on es disputen partides en escenaris d’allò més diversos. Ucraïna és la novetat del moment; Iemen o l’Afganistan, com diu? Putin és la cara visible de l’enèsim duel que els Estats Units i la Xina lliuren per l’hegemonia mundial. Acció i reacció... Fets!

tracking