'Dix fois trop tard'

Quan no te’n surts gaire bé el dia de l’examen, tan sols pots fer una cosa: entendre per què no ha anat bé i fer-ho millor a la propera convocatòria. Com que és evident que a Europa no li ha anat gaire bé el test de Relacions amb Rússia, ara toca autoavaluar-se i mira d’evitar que a la propera prova –perquè n’hi haurà d’altres– no ens tornin un full tot guixat de vermell. Diria que de les lliçons que podem extreure de la demostració de força de Putin a Ucraïna, la que més ens cal repassar és la que diu Anticipació al títol. Vivim en societats addictes al curt termini en tots els sentits: les persones –no els nens, no els adolescents, no els joves, tots– busquem recompenses immediates, les empreses busquen monetitzar-ho tot a l’instant i les maquinàries polítiques són incapaces de mirar –en el millor dels casos– més enllà de la següent contesa electoral. Som curts de mires, incapaços de pensar i pensar-nos a llarg termini. Reaccionem a fets absolutament previsibles –l’escalfament global, una crisi amb Rússia– igual que a una pandèmia que sí que era força improbable, dient-nos: “Què, què passa avui?” Per això atribuïm això d’Ucraïna a un rampell de Putin, perquè ens sembla inconcebible no moure’ns per rampells. El cas, però, és que això d’Ucraïna és qualsevol cosa menys un rampell. Un rampell no el planifiques quan els va bé als teus socis. Un rampell no l’executes quan ja has muntat tot un sistema per fer-te immune a la reacció dels altres. Un rampell és assabentar-te que tens un problema el dia que tens un problema, és voler resoldre el problema quan el problema ja ha esclatat. L’única reacció efectiva possible d’Europa davant la nova idea russa per a l’Europa de l’Est era no haver de reaccionar, haver-ho resolt abans d’haver de reaccionar. Per fer això, però, calien dues coses i cap de les dues no ens van mai bé als exàmens: visió a llarg termini i visió de conjunt. Haver construït relacions de confiança (i no discursos de guanyadors i perdedors) des del moment mateix que acabava la guerra freda; haver articulat una política exterior comuna real i efectiva; haver posat la independència energètica europea al Top 3 de les prioritats... però res d’això no dona rèdits electorals, cap d’aquests dossiers es treballa en menys d’una legislatura. I així, fins a la propera. Que a l’abril hi ha presidencials a França.