Més que una emissió

Dimecres passat el Govern va fer una emissió de deute internacional de 500 milions d’euros. L’operació va venir acompanyada de diverses bones notícies. Per una banda, la rapidesa amb la qual es va completar. En unes hores ja s’havia cobert tota la demanda, però és que a més s’havia superat amb escreix, ja que es van sol·licitar més de 1.000 milions i de forma diversificada: els inversors provenien de 21 països. Actualment no ens trobem davant el millor context per fer emissions, per les complexes situacions geopolítiques, la inflació creixent o les perspectives de creixement dels tipus d’interès. Tot i això, aquesta emissió va volar. Amb aquests indicis m’atreveixo a dir que som davant d’un clar senyal que la nostra imatge internacional és signe de confiança, rigor i serietat. Aquesta situació no és perquè ara Andorra s’hagi posat de moda, és fruit de la bona gestió i treball. Cal destacar que els 500 milions no engrandeixen el deute de l’Estat, sinó que recol·loquen el ja existent. De fet, amb l’emissió es consolida l’estratègia de donar més marge i resiliència a les finances de l’Estat. Així, el 2011 la maturitat mitjana del deute era d’1,2 anys, el 2019 ja va créixer fins als 2,7 anys i, a final d’aquest 2022, s’arribarà als 7,9 anys. A més, l’estratègia s’acompanya d’una diversificació del deute: s’ha passat de tenir-lo distribuït només a entitats andorranes a fer emissions nacionals i, des de l’any passat, també internacionals. Això afavoreix el mercat de crèdits i préstecs nacionals ja que les entitats del país, en no haver d’assumir aquestes quantitats importants, poden donar millor resposta a la demanda de ciutadans i empreses. La categorització de l’emissió és també una bona notícia, ja que són bons verds, socials i sostenibles. D’aquesta manera, el 75% del deute públic d’Andorra està finançat amb aquesta tipologia de bons, fita a l’abast de pocs països. Per tot plegat, l’emissió s’ha de catalogar com a èxit. Si fa només una dècada ens haguessin dit que faríem una emissió internacional de 500 milions, que es completaria en poques hores superant amb escreix l’oferta, que incrementaríem la maturitat als vuit anys i que tindríem tan diversificat el deute, molts ens haurien titllat d’il·lusos.

* Daniel Mandicó, Tresorer de l’executiva de DA