x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La Visura

L'amputat

Actualitzada 22/02/2022 a les 06:30
Dissabte al vespre, en un desafortunat accident domèstic, se’m va morir el mòbil. Com a conseqüència d’una caiguda se li va trencar la pantalla: en un primer moment va fer uns esforços titànics per mostrar-se tal com era, amb els colors apagats i confosos, unes ratlles verdes transversals que feien molt mala pinta i un núvol de negra nit a la cantonada que havia sofert l’impacte. Així el vaig deixar reposar, amb la vana esperança que, si més no, l’endemà no hagués empitjorat. Però no: diumenge al matí ja no es veia res: la tenebra havia avançat fins a cobrir-ho tot. Tothom que s’hagi trobat en un cas similar ja sabrà que es travessen, en qüestió de minuts, totes les famoses fases del dol, en format concentrat: negació, ira, negociació i depressió, per acabar amb una resignada acceptació d’allò que és inevitable i contra el que no hi ha remei. Diumenge vaig passar bona part del matí intentant ressuscitar un aparell vell que havia mig sobreviscut al pas (accidental, també) per la rentadora. Em vaig sentir una mena de Victor Frankenstein de pa sucat amb oli, però al final aquella vetusta desferra es va encendre amb dificultats i –després d’enganyar-lo i convèncer-lo que no eren necessaris ni codis ni identificacions– més o menys rutlla. La bateria li dura mitja hora, la cobertura és voluble i inestable, la càmera no funciona. És com si hagués fet un parell de passes enrere en l’escala evolutiva: d’un sapiens normalet a un exemplar neanderthal. Encara rai. Pitjor hauria estat sentir-me amb un cibermembre amputat. Com ens hem de veure.
  • #2 Pandora 23
    (22/02/22 13:52)

    Bon dia lectors, un dia em vaig oblidar el mòbil a casa, passat els primers segons de pànic vaig anar recordant les cabines telefòniques de temps en rere, el contestador automàtic, tant útil, tornaves les trucades si volies, sense pressa i de cop em vaig sentir com diria,més lleugera, sense estar lligada a res ni ningú que no vulgui....un descans...Ja no m.el emporto per anar a passejar ....

    Respondre
  • #1 Antoni
    (22/02/22 07:32)

    No podria estar més d'acord amb tu, portar xancletes amb mitjons és propi d'horteres.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts