x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La Visura

Les lleis de la frontera

Actualitzada 21/02/2022 a les 06:21
Dijous, el gran Vicent Partal, responsable de VilaWeb, la capçalera digital més antiga i respectable del periodisme digital en català, va pujar a presentar l’assaig Fronteres. Els editors de Comanegra, que en saben, de promocionar (i si no demaneu-ho a l’Iñaki Rubio), van pensar que Andorra (amb una frontera considerada com la més antiga d’Europa) seria un bon lloc. I a fe de Déu, sí que ho va ser. A més del cop d’efecte de la presència fugaç del conseller Puig, la presentació del Vicent Partal va ser molt interessant. I ara penso que hauria estat bé que al torn de paraules els assistents haguessin pogut il·lustrar amb anècdotes sobre les peripècies dels andorranets per les fronteres del món. Si hagués de dir la meva, hauria explicat l’intent de travessar la línia que separa la república de Xipre de la zona ocupada
—des del 1974— pels turcs. Era una frontera impenetrable, custodiada pels cascos blaus de les Nacions Unides. Però el 2003 es va relaxar, i deixaven accedir a la part turca de Nicòsia pel check point de Ledra Palace. I cap allà que vam anar. Per la part grega no hi va haver problema. Ja us ho fareu, van pensar. Però a la garita turca, el primer policia ja va mirar malament els passaports. Sense ni tan sols preguntar “Where is Andorra?”, es van començar a acumular policies, que discutien a crits —i amb un oficial impertèrrit llegint el diari a dins— sobre si ens deixaven passar o ens afusellaven. Encara rai que tenien un llistat de països per ordre alfabètic. Això ens va salvar: vam tenir l’honor de ser els primers i blanquíssims ciutadans d’Angola a entrar en zona ocupada.
  • #3 Ara vaig jo?
    (21/02/22 11:33)

    La meva historieta:

    Fa uns quatre anys havia de fer una gestió primer a la duana espanyola i després a la andorrana.
    En cap duana en tenien ni idea, però el tracte a l'espanyola va ser exquisit i mil vegades es van disculpar.
    A l'altra va ser diferent.

    Respondre
  • #2 Xevi
    (21/02/22 11:01)

    Tinc una bona anècdota de l' any 2004, en la qual uns fills meus, andorrans, van intentar passar la frontera des de Imatra, Finlàndia, vers Rússia. Varen mirar del dret i del revés el passaport Andorrà, i després entràren a les oficines del punt fronterer. Quan sortiren, van retornar-los els passaports, indicant que calia un Visat que ells no portaven.......fronteres !!

    Respondre
  • #1 The Observer
    (21/02/22 10:49)

    Sempre ha sigut un gran escriptor de ficció

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts