Ucraïna ens cau lluny, però cada dia ens donen una dosi d’“infoxicació” sobre un conflicte que podria acabar, diuen, en una guerra de conseqüències imprevisibles. Per a un espectador, com servidor, sense coneixements profunds de la situació geopolítica d’aquella zona del món, la confusió és gran. Segueixo perplex la superficialitat dels titulars “informatius”, majoritàriament basats en estereotips que ens han i ens hem construït. Uns estereotips que no parem compte a analitzar i menys a qüestionar: Cavalleria bona -indis dolents. Americans bons- Russos dolents... I així fins on faci falta. Ai las! El món és bonic fins que t’assabentes de la massacre de Wounded Kne o de la fal·làcia de les “armes de destrucció massiva”. Només són dos exemples del que ens empassem sense escrúpols ni miraments. Ens ho donen tot mastegat perquè no ens molestem a activar dos neurones per pensar i analitzar el que ens venen. Ja no dic posar-ho en dubte; per activar l’esperit crític fa falta connectar-ne més de dues, (uf!) tot un desafiament titànic. Tornant a Ucraïna, dimecres passat -si hem de creure els titulars (des)informatius- era el dia que Rússia tenia apuntat a l’agenda envair-lo. A l’hora d’escriure aquestes ratlles els dolents de la pel·lícula (els russos, qui sinó!) anaven amb retard. La invasió, la guerra, l’enfrontament est-oest, s’està lliurant als mitjans i sembla, com en altres ocasions, un concurs per veure qui la té més llarga (ja em disculparà la vulgaritat). La informació és un producte i com a tal n’hi ha de tota mena. I la llunyania no és prou argument com perquè donem per bo tot el que ens venen.