De la meva agenda

Construïm ponts

Per a la fam, la pobresa i la desigualtat no existeixen vacunes

Creat:

Actualitzat:

Hi ha fets que no s’obliden i que fan plorar. Fa mig segle que el comú de Canillo projectava convertir el servei de pas en un camí enquitranat per unir la carretera general amb el bosc comunal. L’obra planificada beneficiava dues bordes de famílies veïnes de la primera parròquia primera en el protocol andorrà. El veí de la borda primera impedí fer realitat el projecte només per fer la llesca a la segona borda. S’acontentava a renunciar al seu accés per no veure beneficiat el seu veí, amb qui, per a més inri, eren família de lluny. Renuncio al meu pa de taula per tal que l’altre continuï passant gana. Fa plorar que els polítics de l’altra banda del riu Runer discuteixin si donar papers de residència als joves tutelats de 18 anys, arribats amb pasteres, sense família. I alguns polítics els hi neguen, mentre alguns diputats, a cinc anys de la jubilació, cobren un bon sou sense fer la feina. Sisplau, prou murs entre ciutadans: construïm ponts

La saviesa de Salomó -jo faig les parts i tu tries primer- se’ns ha rovellat. El pare vidu ha passat a millor vida. El fill gran es fa amo de tota la propietat. Deixa al germà unes parcel·les per bastir un bloc de pisos i per a un hort. El fet més greu és que el germà hereu s’ha guardat tota l’aigua del rierol per als seus camps i ha deixat al secà la terra del seu germà. La injustícia ha convertit la sang fraternal en aigua verinosa. Les famílies han deixat de parlar-se. Si es troben on sigui, s’escridassen. Les converses familiars han contaminat els fills. No fa gaires dies que el mestre hagué d’intervenir per posar pau entre els dos cosins germans.

Un temporer ha arribat al poble. Busca feina. Truca a la porta de l’hereu. Li pregunta si té papers. No en té. No hi fa res. Li encomana que arramassi tot el material de darrere la casa per bastir al marge del rierol un mur per tal de no veure més ni amb sol ni ombra la casa del seu germà.

L’obra feta, el temporer invita l’amo a visitar-la. Sorpresa! L’hereu queda palplantat. El temporer no ha bastit el mur; ha construït un pont. En aquestes, el germà cabaler treu el cap i en veure el pont entén que el seu germà vol dialogar i fer les paus. S’alegra de comprendre que davant les desigualtats hi perdem tots. Gràcies al pont la fraternitat torna a les cases. Els dos germans agraïts de retrobar la justícia demanen al temporer que es quedi amb ells com un més de la família. Els ho agraeix però els diu que ha de continuar construint ponts. L’hereu li pregunta: “Quin és el vostre nom?”

- Em dic Jesús, encara que alguns em diuen Mans Unides, i alguns em diuen el nom de la meva Mare, Meritxell, perquè és un pont social, lúdic i educatiu que agermana en convivència els infants del món.

La presidenta de Mans Unides d’Andorra, Meritxell Farrero, en nom de l’ONG, ens convida a bastir ponts. Ens escriu per demanar-nos la solidaritat per als projectes de la Campanya contra la Fam: “Construïm ponts!” La meitat de la nostra indiferència condemna els pobres dels pobles més pobres a l’oblit; l’altra meitat, els mata!

Construïm ponts que uneixin Andorra amb el Tercer Món!

Saps que les vint-i-sis persones més riqueses del món posseeixen tanta riquesa com la meitat de la població mundial?

I saps que, a més dels ingressos, els salaris i les riques, les oportunitats de les persones depenen del seu gènere, de la seva família i el seu origen ètnic, de la seva raça, si tenen o no discapacitat i d’altres factors?

I saps que mil tres-cents milions de persones viuen avui en situació de pobresa multidimensional i el coronavirus podria augmentar aquesta xifra en cinc-cents milions més? Per a la fam, la pobresa i la desigualtat no existeixen vacunes. Bastim ponts amb el material que Mans Unides d’Andorra ens ofereix amb els vuit projectes del 2022.

Construïm ponts! Marcel Mauri denuncia a la Trobada de la MCECC (Moviment de Centres d’Esplais Catalans Cristians) i ho escriu a la revista Estris que compleix els 50 anys: “A Catalunya un 33% dels infants viuen en situació de pobresa, segons l’ONG Save the Children. És una situació que s’ha agreujat per la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia”.

Martin Luther King, a l’obra Writings and Speeches, va dir: “El principi de la no-violència es fonamenta sobre la convicció que l’univers és del costat de la justícia. És la fe profunda en el demà basat sobre la convicció segons la qual Déu està sempre en pro de la veritat i de la justícia”.

Una solidaritat sense cor no existeix. La generositat ha de ser fruit de l’amor que va més enllà de la moral, de la llei. La meva Confident, la dolça Mare de tots, en les entranyes de la qual la Paraula es fa humana i gràcies a la qual els nostres batecs del cor coincideixen amb els batecs del seu Fill diu: “Tenia fam i em donàreu de menjar... el nostre pa de cada dia doneu-nos, senyor, el dia d’avui...”.

tracking