El somni de Halévy

Jacques Fromental Halévy, sogre de Bizet, va estrenar l’òpera La Val d’Andorre el 1848, amb un llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges (autor també del de La fille du régiment, de Donizetti). Cap dels dos, amb tota probabilitat, va posar mai els peus a les Neutres Valls. Però en aquell moment ja corria per França la brama que, al sud, al feréstec Pirineu, hi havia una vall idíl·lica, poblada per homes nobles i lliures i formoses donzelles. Quin escenari millor per a un òpera? L’Andorra de Vernoy-Halévy era l’escenari improbable d’una comedieta de soldats desertors, corredisses, avarícies i paternitats secretes. L’òpera va ser un èxit esclatant i fins i tot se’n va fer una versió en alemany, que va ser estrenada a Leipzig el 1849 i a Londres el 1850. Poc després, el 1852, el mestre Joaquín Gaztambide i el llibretista Luis Olona en van fer una adaptació en forma de sarsuela, “arreglada a la escena española”. Demà, dissabte, gràcies a l’empenta de la infatigable Joanina Salvador i Andorra Lírica, serà representada, després de lustres d’oblit, a l’auditori Claror de Sant Julià. Cert és que quan aquest diari va publicar la reducció a piano en vam sentir alguna ària. Serà, doncs, tot un esdeveniment, una fita històrica: l’única òpera de tema andorrà. L’única? No pas: El somni de Carlemany, òpera en tres actes i vuit quadres, composició del gran mestre Sergio Rendine i llibret d’una servidora, espera que els andorrans del segle XXII (si és que encara en queden) puguin assistir a l’estrena, teletransportats des de casa o, als que encara no hagin pogut accedir a la tecnologia, en plateret volador.